Miscel·lània marsoliana

La campanya electoral va començar el diumenge 1 de desembre. Però la Marsol ja ho havia fet ben abans, concretament el 23 d’agost, dia de santa Rosa. Va ser a Santa Coloma, just a tocar de l’Espai Columba, no pas per casualitat. La Gran Quefa Ploma Negra hi va plantificar una colla de tòtems dedicats a enaltir la seva magnificent persona, pagant-li nosaltres la festeta. S’ho va fer venir bé per suggerir, subreptíciament, que ella havia contribuït a l’emplaçament de l’espai museístic: “Els frescos tornen a casa”, obviant, evidentment, la negociació que havia dut a terme la Cònsol Rosa Ferrer per alliberar la superfície adient on construir-hi aquest equipament cultural. Una exposició de panells –estil tutti frutti– que amalgama de separativa d’aigües (obligada per llei), profusió de fotografies de l’església i de l’absis (?), rambla desertada i desèrtica i “passeig més còmode”, “la nova Santa Coloma” i “Centre d’Atenció Primària” (que pertany al Govern)... La salvadora d’un poble ple de porqueria per tots els racons, sense comerços i deixat de la mà de Déu, i paral·lelament, obres i obres arreu, i milions i milions malgastats. 

Se li ha de reconèixer, però, l’esforç titànic dedicat a la seva “estimada” parròquia. Currículum: va néixer a Artesa de Segre, va viure a Encamp, a Escaldes, i actualment a Sant Julià de Lòria. Imagineu-vos l’atrafegament en llevar-se diàriament a trenc d’alba, i viatge fins a Andorra la Vella. Quin cansament! Ben curiós, i inèdita la seva ocupació de cònsol... Em refereixo al fet que una dona que tan sols va residir accidentalment una temporada a la nostra parròquia en sigui cònsol major. (frau de llei?) El seu segon de la llista, que pretén la cadira de cònsol menor, resideix a la Massana i treballa al Comú d’Ordino; força original, i estrambòtic, també. Mai vist i difícil de pair. Vols t’hi jugar que d’aquí a quatre anys tindrem un cònsol d’Anserall i un cònsol menor de l’Hospitalet près l’Andorre (?!). Oportunisme en la seva màxima expressió! Legalitat?

Després d’un “Tap a l’esquella” durant set dies, la Marsol fa una aparició estel·lar en un diari i etziba: “En quatre anys no es pot fer el que no s’ha fet en vint.” Que n’és de desvergonyida, barruda i ofensiva! Conxita, tu en 4 anys has fet un dispendi inqualificable, amb excessos en tot el que has tocat, molt sovint duplicant la previsió de despesa.

Has abusat de l’època de vaques grasses que t’ha vingut donada per obra de l’Esperit Sant, com una marxanta del mercat de Calaf, sense mai tenir en compte que et gastes els nostres diners. T’hauria de caure la cara de vergonya, però ja se sap que d’on no n’hi ha, no en pot rajar. La teva incontinència verbal fereix i humilia les persones de bé. Referir-se amb tant menyspreu, i supèrbia - un dels set pecats capitals - als teus antecessors denota fatxenderia i mala fe. Menystenir i desacreditar públicament els magnífics i excel·lents cònsols Lluís Viu, Conxita Mora, Xavier Mora i Rosa Ferrer, requereix un examen de consciència, i prudència. També continència. Perquè a cap d’aquestes quatre personalitats no els arribaràs mai ni a la sola de la sabata; els hi pots anar al darrere amb un flabiol sonant... Tots ells van demostrar humanitat i humanisme, i van obrar en conseqüència i en concordança amb els seus bons sentiments i la bonhomia que els ha caracteritzat. Tu, només ets façana, imatge i un sac d’orgull; la teva arma predilecta és l’ofensa. En lloc de vomitar exabruptes, hauries hagut de posar-te una granota de treball, agafar escombra i pala, i recollir la immundícia escampada pels carrers i places de la parròquia. Si ho haguessis fet, en lloc d’omplir el poble de ciment a cop de talonari, ens lluiria més el pèl! “Tenim que tindre ... a veure si surt algun ministeri...” A mig mandat ja volia fugir de Casa Comuna. Ens estima tant i tant ...

Muito barulho e poucas nozes! Molta espamparruixa i un trist balanç. Ha pensat mai, l’honorable, amb el benestar de les persones? Que ho jutgin els electors just abans de dipositar la seva papereta a l’urna. Que exerceixin el seu dret de vot conscients que s’hi juguen quatre anys més de continuisme o, alternativament, un mandat de progrés i una altra manera de governar, més pausada i compromesa amb la ciutadania. “Quand on ne fait pas justice au peuple, il se la fait lui-même” (Camille Desmoulins).