La missa a la tele no és pas un invent de temps de la Covid-19, ja en feien al canal UHF i encara en fan a La 2 cada diumenge.
Aquestes setmanes, però, les opcions s’han diversificat molt. Com que no es pot fer missa dins de les esglésies, alguns capellans i bisbes han decidit portar-les a les xarxes socials i així facilitar la vida als seus fidels.
El bisbe de Solsona ha anat més enllà i ha pujat al teulat, ha beneït la ciutat i la diòcesi. Tot de cop, tot gravat en vídeo.Hauria estat bé veure la pujada i la baixada al teulat de la catedral, com el Tom Cruise a Mission: impossible, que puja i baixa façanes com qui passeja per la rambla i no es fa ni una esgarrinxada ni es matxuca la camisa. 
Alguns capellans han portat la missa a Facebook, a YouTube i, fins i tot, a WhatsApp. Ja està, la solució a les diòcesis amb pocs capellans i molts pobles amb pocs fidels. Fibra al Pirineu per a tothom i els diumenges, missa al Facebook. No cal que el vell i pobre mossèn vagi amunt i avall amb el seu humil cotxe i els poblets només tinguin missa un cop al mes.
El tema es podria complicar aquesta Setmana Santa, amb les processons i  els Via Crucis. Estarem al cas, a veure com es resol. 
I confessions, hi pot haver confessions a les xarxes amb el mossèn? Un WhatsApp amb la penitència: trenta parenostres i deu avemaries. No sé. 
Les xarxes ens salvaran la vida aquests dies, ens acostaran una mica més, això segur. Perquè les famílies només poden ensenyar els que neixen penjant fotos i vídeos en aquests canals. La celebració queda per a un altre moment. Quina sensació més estranya. I la cosa ja es complica més amb els que moren. Aquí el canal digital no ens serveix absolutament de res. Potser un missatge, unes abraçades virtuals... que no són res. 
Aquests dies alguns avis han descobert les videotrucades. Acostumats a veure els seus nets sempre, mai havien recorregut a aquest sistema i ara la novetat els fa brillar els ulls i fer uns somriures d’alegria impressionants. I els nets s’esforcen a posar-se bé davant de la pantalla i a somriure també, i a dir força coses perquè estiguin contents. I algunes heroiques cuidadores de les residències posen el seu mòbil amb el seu WhatsApp perquè els quilòmetres s’escurcin i regalen uns minuts preciosos. 
I els nens fan classe, fan deures, música per Skipe, mentre els grans fan reunions virtuals, fan teletreball... N’hi ha que han rebut la visita del director general en forma d’holograma tipus els de Mandalorian al menjador. 
Si d’alguna cosa ens pot servir aquest confinament és per aprendre més sobre el món digital, per conèixer i fer servir aplicacions i invents i artefactes que ens poden fer la vida més fàcil. O ens poden servir per atabalar-nos amb tanta hiperconnexió, hipercomunicació i hiperventilació ràpida i immediata digital per parlar molt i no dir res, per no concentrar-nos en una sola i profunda cosa, però aquesta ja és una altra història i cadascú que faci el que vulgui o el que pugui.