Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Missatges xifrats




En els temps que corren on, més sovint del que voldríem, sentim a parlar de hackers i ciberatacs tant a individus, com a Governs o com a institucions d’alt nivell com poden ser el pentàgon, la CIA o l’FBI, penso en la fragilitat del secret i la necessitat de defensar-nos davant amenaces que poden venir de països no tan llunyans. La tecnologia avança i moltes vegades ens facilita la nostra vida, però obre escletxes de les quals tots podem, un dia o l’altre, ser víctimes. No m’agrada pensar que en el passat hi ha la solució de tots els nostres problemes, però hi ha certs elements que em fan creure que potser hauríem de recuperar maneres de fer d’antany. Qui no recorda l’època d’estudiant on a classe ens passàvem bocinets de paper amb missatges o quan ens inventàvem codis personals perquè cap persona aliena pogués endevinar què hi havia escrit.

Charles Romeu, veguer francès a Andorra de 1887 a 1933, sabia la importància del secretisme i de la discreció. La seva residència habitual estava a Prada de Conflent i viatjava a Andorra diverses vegades l’any per fer el seguiment dels assumptes pendents. Atesa la llunyania, havia de fer forçosament confiança al batlle i al secretari de la Vigueria francesa, que eren els seus ulls i orelles en aquest país amb ganes de canviar les seves vides humils. El més usual era que enviés cartes amb les seves instruccions i en aquesta correspondència viatjaven sovint informes confidencials.

Tot i així, en algunes ocasions la urgència feia que hagués d’enviar algun telegrama. Però com fer per que la receptora de correus o algú altre, per inadvertència, no cometés alguna indiscreció que posés en perill alguna operació o deixés en evidència la posició de França sobre algun tema concret? Doncs molt fàcil, cada vegada que algun nou secretari o batlle jurava el seu càrrec en Romeu li donava personalment un Índex amb un codi secret amb números –la taula 17– que ell mateix reproduïa per enviar ordres cap a Andorra. Un reguitzell de xifres que devia desconcertar a qualsevol persona però que eren altament importants i essencials per portar a terme la vigilància de malfactors o per executar alguna ordre immediata emparats en la confidencialitat. Per exemple, la Casa de la Vall tenia el número 2347, el bisbe 2375, els carrabiners 2345, Catalunya 2348.

L’1 d’octubre de 1897, Charles Romeu escrivia des de Prada de Conflent el següent telegrama: 650 329 2118 42 621 439 165 653 76 2118 283 152 688 2339 190 47 247 855 999 96 1168 10 73 364 355 47 489 1333 32 158 767 63 288 865 160 28 561 906.

Fàcil d’endevinar, oi? Aquí teniu la transcripció: “Il vient de paraître dans la presse espagnole une information d’après laquelle la France céderait à l’Espagne ses droits sur l’Andorre moyennant une compensation en argent. Veuillez faire votre possible pour m’envoyer un exemplaire d’un journal reproduisant une pareille nouvelle”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic