Misteri (ir)resolt

És una finestra: al menjador de casa els pares o a la paret d’un passadís del col·legi de primària, a Figueres. El nen s’endinsa amb la mirada, es perd en l’abisme, en la sensació d’estranyesa que alhora l’atreu i l’horroritza. És un quadre. S’està quiet, atrapat pel misteri, mentre menja la sopa o els seus companys corren cap al pati com un escabot de cabirols. És una reproducció de l’Àngelus de Millet. Qui el mira és Salvador Dalí.

En aparença, dos pagesos han parat de feinejar per complir amb les oracions de l’Àngelus. Els personatges, marit i muller, ajupen els caps a trenc d’alba potser en senyal de reverència davant de Déu.

Dalí viu fascinat i aterrat per l’obra. No comprèn l’arrel dels sentiments que li provoca però intueix una atmosfera, un misteri per desxifrar. S’obstina a mirar de resoldre’l. Així, la imatge esdevé un tema permanent en l’obra daliniana. Apareix com a tema central o com a motiu –i això depèn dels experts– en més d’una seixantena d’obres seves. El quadre de Millet, per tant, i de manera literal, acompanya el pintor al llarg de tota la seva vida conscient, personal i artística.

A banda de pintar-lo de maneres molt variades, entre 1932 i 1935 Dalí escriu també un assaig conegut com El mite tràgic de l’‘Àngelus’ de Millet, on intenta desvelar els motius de la seva obsessió amb el quadre i posa en pràctica els principis del seu mètode “paranoic-crític”, consistent a arribar al coneixement mitjançant la lliure associació espontània d’imatges –deixeu-m’ho resumir així, grollerament, per falta de més espai.

Dalí mira i remira, considera, enllaça, rumia, escriu, reprodueix i interpreta el quadre de Millet amb l’afany secret de descobrir allò que està latent en la pintura. Intueix un fet terrible i tràgic que és el que li provoca la por subconscient. Ja avançat aquest procés de cerca, es convenç que en el substrat de la imatge costumista hi palpita el dolor de l’enterrament del fill de la parella.

Durant l’exili als Estats Units, arran de la invasió de França per part dels alemanys, Dalí extravia el manuscrit d’El mite tràgic... El recupera l’any 1963 i la llegenda diu que aprofita l’interès d’un editor per publicar-lo per pressionar el Museu del Louvre per tal que s’efectuïn radiografies del quadre de Millet.

Segons sembla, les radiografies revelen una massa pictòrica de color fosc als peus de la camperola que, més endavant, és identificada com un taüt petit, d’infant. La segona part de la llegenda dicta que Millet va alterar el seu quadre seguint les indicacions d’un col·lega que li va fer veure que l’escena tràgica inicial li impediria vendre la pintura. Canvia el taüt per un cistell de trumfes. Hi afegeix un campanar d’església al fons. Modifica el títol inicial pel que ha acabat passant a la posteritat.

Dalí tanca el cercle el 1963, quan reuneix al quadre Retrat del meu germà mort la seva pròpia imatge, la idea del seu germà Salvador i una variació del quadre de Millet.