Des de fora, la situació del Futbol Club Andorra era aquesta: una plantilla, extremadament curta d’efectius, en desena posició al grup 2 de primera catalana i amb dos partits menys, amb 20 punts i amb un balanç de cinc victòries, cinc empats i només tres derrotes. Pocs gols a favor, 15; i també pocs en contra, 12. L’equip, amb dues lesions greus, feia bones sensacions, i més tenint en compte que l’objectiu era claríssim: la permanència. Des de dins, sembla que no era una bassa d’oli. Es destitueix el tècnic Marc Castellsagué i el seu assistent, Peter Muñoz. I dic es destitueix perquè va ser així. De fet, això es deia en el primer dels comunicats emesos pel club, tot i que després es va voler maquillar. Si hagués estat una marxa de mutu acord, les dues parts, amb tota probabilitat, no haurien tingut cap problema a explicar-ne els motius; no hi hauria hagut espai per a la polèmica ni d’uns ni d’altres. En aquesta marxa, hi ha misteris i aspectes sense resoldre per a la gent que està fora del club. És primera catalana, no pas primera divisió espanyola... No s’hauria d’amagar informació. A més, Castellsagué va convocar una roda de premsa amb els mitjans de comunicació del país i, aleshores, un cop allà, va dir que no acceptava preguntes i que llegiria un missatge que duia escrit al seu telèfon mòbil. Si és de mutu acord, per què s’han volgut amagar els motius de la seva destitució? És lícit que el club ho vulgui deixar aquí, per no remoure més la merda, ja que si es mou, tothom ho sap, fa més pudor. Queda clar que el club no sap qui va fitxar quan va portar Castellsagué i que el tècnic tampoc sabia on venia. Per tant, això ha acabat com ha acabat i, el pitjor de tot, sense donar explicacions...
