Mòbil a l’aula: ¿sí o no?

Acaba de començar el curs i s’obre de nou el debat sobre la utilització o no del mòbil a classe. La primera de les reaccions dels professors sobre la qüestió acostuma a limitar-se a una frase contundent, irreflexiva i gairebé visceral: A classe, fora mòbils!

Tot està prohibit –dirien els meus alumnes–, i la veritat és que hi ha força prohibicions en el món escolar (també en la nostra vida quotidiana. ¿S’imaginen algun dia, per exemple, anar caminant i trobar-se un rètol on hi digui “Trepitgeu la gespa!”? Segur que se’ns escaparia un somriure per la sorpresa). Està prohibit baixar per l’escala lateral, està prohibit sortir als passadissos, està prohibit menjar a classe, està prohibit... Moltes d’aquestes prohibicions són completament raonables i assenyades, però des de fa uns anys n’hi hem d’afegir una altra: la del mòbil, i no estic tan segura que aquesta ho sigui.

La veritat és que prohibir, tenint en compte el protagonisme de l’adquisició de competències bàsiques en el domini de la tecnologia, no serveix de res, ans al contrari; per als adolescents pot arribar a ser una forma més de reptar el professor i la temptació de teclejar és massa forta... Com en una pel·lícula de terror i alhora d’intriga: l’aula..., el professor explicant..., la taula..., l’alumne... i entremig: EL MÒBIL! El profe no se n’adona, però, si ho fa, arriba el destí fatal: al cap d’estudis! I el noi o la noia sent que, com en el pitjor malson d’Astèrix, el cel li cau sobre el cap.

Em pregunto si no seria més còmode per a tothom considerar el mòbil o la tauleta tàctil com un instrument més d’aprenentatge i ensenyar a utilitzar-lo adequadament (això també forma part de la docència), i no considerar-lo quelcom prohibit, la qual cosa, al cap a la fi, el fa més atractiu encara.

Sembla ben bé una contradicció que una de les competències bàsiques sigui el domini de les TIC i que al mateix temps les prohibim. D’altra banda, els nous mètodes d’ensenyament estan a anys llum de la docència de en fa només uns vint. Actualment en l’aprenentatge es defensa la idoneïtat de la transversalitat docent, és a dir, el treball de temes que no són específics d’una única assignatura i donen resposta a problemes socials, que contribueix a formar el model de ciutadà que desitgem, i sincerament crec que la tecnologia és una eina magnífica per fer-ho.

Molts professors es neguen sense excepcions que l’alumne utilitzi el mòbil; altres adopten mesures no tan dràstiques i n’accepten la utilització quan ho cregui convenient. En definitiva, ni professors ni reglaments interns de centre es posen d’acord.

¿Què fem? ¿El prohibim? ¿O ens ho mirem, consensuem i decidim? Sincerament crec que la utilització de les noves tecnologies és un repte i que potser el que passa és que fa una mica de mandra la qüestió de la seva regulació, però no es pot eludir en el món dels nostres alumnes –i també el nostre–, que són els nadius digitals. Cal fer-ho, cal regular la utilització del mòbil pel bé de l’alumne i del docent i intentar trobar un acord, evitant la prohibició i buscant la responsabilitat.

Crec que l’única manera d’educar en el bon ús de la tecnologia és utilitzar-la i establir normes perquè és un instrument, no una amenaça.