Els experts en hàbits alimentaris per tenir una vida sana i equilibrada, en la qual el teu cos, la teva ment i el teu entorn estan en sintonia, t’aconsellen aprofitar la primavera i la tardor amb dietes depuratives. D’aquesta manera desintoxiques la teva carcassa, com si es tractés de la posada a punt o de la revisió mecànica periòdica del cotxe, el típic canvi d’oli. Un règim vegetal, uns concentrats determinats o un dejuni en poden ser alguns dels elements, convenientment relacionats amb pràctiques de relaxació i de meditació importades des del llunyà Orient de fa temps. La seva gènesi la trobarem en aquella moda orientalista que sorgí de la contracultura de finals dels anys seixanta, la màxima representació de la qual fou el moviment hippy. Més endavant, a partir dels anys vuitanta, estressats treballadors de coll blanc d’entitats financeres de la costa est dels EUA en prengueren el relleu. Havien de posar ordre a les seves angoixes morals i al seu estrès. I així fins als nostres dies.

Quan el calendari religiós perdé el seu significat per a una bona colla de ciutadans, els seus períodes o parts, com l’Advent o la Pentecosta, es van convertir en uns noms intel·ligibles sense cap mena d’importància i les diades festives, com l’Ascensió o el Corpus, en això, en dies de festa per agafar els cotxes i sortir escopetejats Runer avall tot fent saltar els radars de les carreteres. Sembla que ha perdut la seva raó de ser o el seu significat. Sense anar més lluny, en l’actualitat, la Setmana Santa per molta gent no és res més que un període de vacances o un cap de setmana llarg com altres que trobem durant l’any.

El cristianisme prengué el seu calendari litúrgic de la tradició romana i en menor part també de la jueva. La Quaresma respon a un període d’introspecció espiritual i física que bé podem comparar amb aquestes novenes depuratives que tan de moda s’han posat per cuidar el cos i la ment. El dejuni i la introspecció quaresmal responen possiblement a una adaptació molt encertada que en va fer la religió cristiana.

L’hivern dels nostres padrins era l’època de menys treball al camp i a la muntanya. Tot restava adormit i erm. L’activitat física també se’n ressentia. No es treballava tant. La culminació del fred arribava amb el Carnaval. Els seus excessos acabaven el Dimecres de Cendra amb l’entrada a la Quaresma. D’aquesta manera començaven els quaranta dies d’expiació i de penitència per posar en ordre el cos i la ment, per cercar l’equilibri que molts trobem també encertadament avui amb dietes depuratives i meditacions.

No cal descobrir la sopa d’all. En aquest aspecte tot està inventat. Les grans religions tenen els seus períodes d’expiació i de retrobament, de depuració. El cos necessita aquest equilibri que en períodes com la primavera i la tardor hem de posar al seu lloc.