Model centrat en la persona. Què vol dir?

Comentava en la meva darrera Baixada del Molí alguns dels àmbits que crec que s’haurien de repensar arran de la crisi del coronavirus. I de fet, hauria d’haver començat per aquest que proposo avui: el canvi inajornable de model sociosanitari i residencial. Parlo de model, Déu me’n guard de dir res que posi en qüestió la tasca dels professionals que hi treballen segons el model que es vol implementar que, per altra part, té una filosofia molt maca i que Andorra vol adoptar després de l’experiència que ja fa temps que tenen en altres països: el model d’atenció centrat en la persona. D’altra banda, crec que abans ja s’intentava portar a la pràctica en algunes residències d’avis sense usar aquestes paraules exactes, que sonen molt bé però que s’han de bastir de contingut per no caure en demagògies de happy flowers. I és que Andorra no és aliena a l’alta mortalitat a les residències que hem vist i sentit que ha passat en altres països i que esfereeix, almenys a mi. Cal repensar què vol dir posar la persona al centre, perquè ara mateix el que ens ensenya la pandèmia és que l’hem de salvaguardar d’un virus que mata, que potser a mi no em matarà perquè no tinc altres patologies prèvies, però que a una persona vulnerable per la seva salut, sí. Un model centrat en la persona no significa que al centre residencial hi hagi una cuina per si un dia vol fer un pastís o tenir un animal de companyia (com vaig sentir fa quatre anys en una de les residències amb més morts pel coronavirus de Barcelona i que estava implantant el model centrat en la persona). Soc dura? Potser sí. Exagerada? Polèmica. Tant de bo ens sacsegi i ens serveixi de revulsiu.