En aquest estiu mig infernal, cadascú ha buscat el seu raconet a recer. Servidora ha trobat l’ombra en uns quants concerts del FeMAP, pels voltants i una miqueta més enllà. Ole per a ells! No sols per la qualitat artística sinó per la manera com han aixecat el festival, posant-hi la llavor, regant-la i esperant que creixi. Enguany han fet el ple en esglésies minúscules, com Estamariu, i en sales de cert aforament, com Sant Domènec. I mira que una proposta de música antiga sense figures mainstream és minoritària. Curiosament van punxar a Engolasters: gratuït i sense numerus clausus. Per què? Falta de promoció. Com per a la resta d’oferta cultural al país, tot s’ha de dir. Però deixem la promoció i centrem-nos en el model: és una proposta artística cuidada, amb un nivell d’ingerència de polítics i patrocinadors que només el director artístic deu conèixer. Però ens permetem dubtar que l’alcalde de, posem per cas, Coll de Nargó, exigeixi a Josep Maria Dutrén “a nosaltres no ens vinguis amb quintets de Boccherini, que ja saps, al poble som més de Palestrina”. És un model de construcció i defensa d’una proposta que convida a reflexionar (o hauria de fer-ho) frontera amunt, on tan habitual és treure talonari i comprar-se un festival així, de patac, i inflar les expectatives. I atenció al perill, perquè si es fagociten programacions ja consolidades i en el futur la proposta no tira endavant (i recordem el trist principi i final del Red Music), ens quedarem amb les mans buides. S’ha de vigilar de no introduir depredadors en ecosistemes fràgils. No hi estan d’acord?
