Moles i molins fariners

Ja feia anys que la Francina Pons Pifarré em parlava del seu gran projecte i és amb molta il·lusió que tinc a les mans el magníficament editat llibre de les Moles i molins fariners, editat per Aloma Editors.
Una petita joia que ens permet conèixer de primera mà el funcionament dels molins fariners andorrans i la seva importància en el si de la comunitat. Una tasca minuciosa a la qual la Francina podria haver llençat la tovallola fa molt de temps però la curiositat, la tenacitat i la voluntat de recuperar una part del nostre patrimoni que ja ha desaparegut per sempre l’han empès per fer-nos-ho conèixer. 
La història d’Andorra la conformen un bon nombre de vivències i maneres de fer que si cadascun de nosaltres anem emplenant amb la recerca d’usos i costums oblidats l’enriquim encara més. I per això té encara més importància una obra com la de la Francina Pons Pifarré perquè deixa en herència a les joves generacions una manera de viure i de fer a Andorra que ens recorda com n’era d’important la unió en temps difícils.
El llibre ens permet una bona excusa per visitar els molins i vagarejar pels seus entorns, alguns inhòspits actualment, però essencials en una època donada. Alguns d’aquests molins van desaparèixer durant els aiguats del 1937 i del 1982 per la seva proximitat al riu, d’altres s’han recuperat i podem admirar-los amb tots els seus estris amb unes paraules de temps passats com ara la tremuja, el canalot, la nadella, la mola volandera, la mola sobirana, la boixa, el coixinet... Estris que el moliner dominava a la perfecció i feia d’aquest art un ofici respectat.
Unes magnífiques aquarel·les dibuixades per la mateixa Francina Pons Pifarré il·lustren els relats sobre la història d’alguns molins i és un gran encert perquè ens permet visualitzar com n’eren de cabdals. Les fotografies antigues ens mostren una Andorra desconeguda amb prats i paratges idíl·lics. Està clar que ara ens hi fixarem més, en aquests molins, i ens semblarà sentir el xirinac de les moles que ens transportarà als temps passats on les famílies havien d’acudir a aquests molins per fer la farina. Viatgem per totes les parròquies i aquest llibre ens endinsa en la història de molins privats, comunitaris o pertanyents al Comú o al Quart. Enriqueix també aquest llibre el testimoni de diverses persones que recorden anar al molí amb els pares o algun familiar i ens aporten el toc nostàlgic d’allò que era un bé i un servei a les famílies que no anaven sobreres. Uns molins que van deixar la seva activitat a mitjans del segle XX empassats per la modernitat però que la Francina ha recuperat magníficament perquè restin per sempre més a la nostra memòria i als que ens seguiran. Al meu parer, és un gran error deixar perdre les nostres arrels i per això és d’agrair aquesta publicació.