Molt més que trossos de plàstic

No és la primera vegada que la nostàlgia que sento envers aspectes del passat m’inspira a escriure un d’aquests articles. Però no puc deixar de mirar enrere i pensar com els nostres gustos ens han anat transformant i definint fins a arribar on som ara. Evidentment, trobem etapes que ens poden fer sentir orgullosos de nosaltres mateixos i dels nostres gustos, i etapes en què... Bé, millor no pensar-hi massa.

Si hi ha una cosa que ens ha definit a tots, són les nostres joguines. Hi haurà qui cregui que haver-les deixat enrere és un senyal de maduresa. Però, en el meu cas, considero que remenar els calaixos de casa dels pares o dels avis per desenterrar aquelles joguines que tant ens havien fet somiar és un exercici molt sa. Retrobar-se amb personatges articulats del nostre passat és com retrobar-se amb amics que fa molt de temps que hem perdut de vista. I això sempre fa il·lusió.

No dic que ens hàgim de posar a jugar amb ells novament, però sí que ens poden fer recordar anècdotes o situacions meravelloses que probablement havíem oblidat. De la mateixa manera que podem conservar vinils o cassets de grups que ens han fet ballar i divertir-nos durant hores i hores, podem fer-ho amb les joguines. Quina diferència hi ha? Imagino que tothom ha passat tardes senceres en soledat imaginant històries fascinants protagonitzades per trossos de plàstic que, en les nostres mans, prenien vida i es convertien en protagonistes absoluts de les nostres fantasies.

Un dels records que tinc més present i que més m’emociona és quan el meu pare m’acompanyava al París Basar de l’avinguda Meritxell, una antiga botiga de joguines de tres planes. Allò era entrar en una altra dimensió. Era pura màgia. Prestatgeries senceres plenes de personatges familiars que havia vist per televisió o a casa dels meus amics estaven en aquell moment a la meva disposició. Evidentment, no podia endur-me tot el que volia..., però sortir d’allà amb alguna joguina nova i arribar a casa per obrir-la i donar-li vida era fascinant. Malauradament, els temps canvien i les joguines han anat deixant espai a dispositius més sofisticats que, segurament, desperten més interès entre els joves i els nens d’avui en dia. Penso que és una llàstima. Poder jugar amb joguines físiques ajuda a desenvolupar la imaginació i la creativitat a un altre nivell. Almenys així ho he viscut jo.

Si sentiu que les joguines han estat una part important de les vostres vides, us recomano donar un cop d’ull a una sèrie documental produïda per Netflix anomenada The toys that made us, en què s’explica detalladament la història de joguines tan populars com els Transformers, la Barbie, els Masters de l’Univers o les figures d’StarWars, entre d’altres. O, si més no, us animo que el proper dia que visiteu els vostres familiars us poseu en mode arqueòlegs i exploreu fins a l’últim racó de les golfes o els trasters per tenir la sort de retrobar-vos amb algun d’aquests personatges del vostre passat.