Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de pgallego

Pepa Gallego

Periodista

 

 

Molt sovint, callar és mentir




Em diuen que segons per què hauries de no dir el que. I així anem, dient allò que ens convé i callant el que no ens convé tant, o que ens agradaria dir però que certes normes de la societat, no escrites, ens impedeixen dir. Callem. Ens enganyem. Vivim acomodats en una falsedat i una aparença disfressada d’hipocresia perquè la sinceritat molts cops incomoda. Diuen allò que has de ser diplomàtica per mantenir cert estatus o feina o per estalviar-te certes represàlies que, diguem-ho de pas, mai seran en format d’una conversa sincera de tu a tu. Sempre serà en format d’un discurs desigual d’impostures entre un vostè i senyor i un vulgar tu de desgraciada. Aleshores penso que la gent que està en aquell lloc i que no diu el que per continuar cobrant allò, o bé té alguna malaltia masoquista, o bé algun dia li sortirà tot allò que es reprimeix en format d’una patologia de difícil curació. Crec que amb educació i sense faltar el respecte a ningú, les coses, aquelles que et fan cremar a dins, s’han de treure d’alguna forma, i com més les amagues s’enquisten, i aleshores sorgeixen tota una sèrie de maldecaps i migranyes. Un consell és comptar fins a deu abans de dir el que –per dir-ho millor– però jo he comptat molts cops fins a cent i no me n’he sortit. Ai! No ho sé! Pot ser aquesta columna és per dir allò que no puc dir i que dic així perquè no m’atreveixo a dir que estic farta de… Ai! Quasi ho dic. Ja em torna a fer mal el cap. A Diccionari per a ociosos, Joan Fuster defineix el silenci com: “Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.” El món està ple de mentiders. De fet, tots ho som.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic