Moltes felicitats Moussa, però...

Només té 24 anys. Els va fer  ahir. Està cedit per l’FC Barcelona Lassa i compleix la seva segona cessió com a professional del bàsquet. La primera va ser al Fuenlabrada. Moussa Diagne té pinta a simple vista de ser un bon tipus i, com a jugador, amb moltes coses per millorar, és tot cor. A vegades, massa i tot. Ja ho diuen que la potència sense control no és bona. És un 2,11 molt físic i força saltimbanqui. No dona mai una pilota per perduda i sempre va passat de voltes. A vegades és bo i moltes vegades el perjudica. Està en un moment en què ha d’aprendre a autogestionar-se aquest excés d’energia que té si vol ser un pivot important per a l’ACB i també, qui sap, a l’NBA. A ell, més que a d’altres, li ha costat molt arribar a guanyar-se les garrofes en el difícil món del bàsquet professional. Va arribar l’any 2010 a Espanya, més en concret, a Torrejón de Ardoz. Tenia 16 anys. I abans d’això va ajudar la seva família a guanyar diners a casa fabricant sabatilles –ara les regala als aficionats... És la vida. Té un físic és privilegiat, però la seva tècnica encara està per depurar. Les seves ganes de fer coses i també per guanyar li van jugar una mala passada diumenge a la pista de l’Iberostar Tenerife. Se li van creuar els cables i va protagonitzar una imatge violenta amb el seu tècnic, Joan Peñarroya. El club li va obrir expedient i és que la imatge va fer la volta per les xarxes. Un aprenentatge més per al bo del Moussa. Anar a dues-centes pulsacions a la pista i fer-ho per jugar bé tant en defensa com en atac és bo, però si aquestes pulsacions només les fa servir quan no li surten les coses això no és bo per a ell ni, en especial, per l’equip. Toca pensar abans d’enfadar-se amb el món....