Molts ‘campets’ i cap estadi

Un campet per aquí i un altre per allà i cap estadi. Cap. Això sí, un centre de tecnificació. Aspiracions per acollir uns Campionats del Món d’esquí alpí –ara volen els del 2029– i al 2025 els Jocs dels Petits Estats i, possiblement, sense una pista d’atletisme en condicions. Això són les cosetes d’Andorra. L’entitat esportiva més antiga del país ressuscitada per un jugador del Barça, Gerard Piqué, i també per un grup d’empresaris del país ja ha arribat a l’elit del futbol, és a dir, la segona divisió. L’avantsala de la coneguda com la lliga de Tebas. Ai, perdó, la lliga de les estrelles o la del fair-play per segons qui. Esportivament ascens assolit, però no hi ha cap instal·lació preparada per començar la pretemporada ni tampoc la temporada. Es necessita gespa natural sí o sí. Una capacitat per acollir 6.000 espectadors i quatre cabines de ràdio i dos sets de televisió. Molts ànims. A 30 de maig no hi ha cap instal·lació al país que reuneixi aquestes condicions. Ara toca còrrer. Ja va passar, a una escala més petita, quan el BC MoraBanc va pujar a la Lliga ACB amb les exigències. El Poliesportiu tampoc estava del tot preparat. Sort que aquest projecte de l’FC Andorra té calerons i també té suport de fora del país –ells també miren moltes vegades cap a fora– encara que diguin que no marxaran a jugar fora del Principat. Es parla d’un estadi a Encamp o també del famós multifuncional on està el Comunal, però això és futur i parlar del futur moltes vegades és fotut. Hi ha pressa. A no ser que la Lliga, aquí no mana Rubiales, faci moratòries rere moratòries. No es podia haver previst tot plegat i fer-ho amb temps? Els que manen els hi agrada, molts cops, jugar al patadón pa arriba.