Molts partits, poques diferències

L’escenari polític a Andorra és particular. Els anys passen i tot  i que les cares canvien poc, el ball de noms i sigles dels partits deu ser de rècord Guinness. I els polítics van basculant d’aquí cap allà. Estripades de carnet, escissions i escissions d’escissions. Partits que neixen com bolets d’un dia per l’altre perquè m’he enfadat amb el company o perquè es considera que hi ha un espai polític que ningú copa. Deia dilluns Xavier Espot que fer llistes no és tan fàcil, especialment si es vol presentar una candidatura solvent. Li dono tota la raó i veurem el dia 13 quin serà l’escenari de joc final per a les eleccions del 2 d’abril. Mentrestant, tothom fa veure –o no– que té capacitat per presentar un projecte sòlid i vàlid. Curiós si més no, si tenim en compte el petit percentatge de ciutadans amb dret a vot en comparació amb el nombre total d’habitants. Mentrestant, si volen, facin com jo i intentin situar cadascú en l’eix dreta-esquerra en tot allò referent a l’economia i els aspectes socials. Ja me’n diran el resultat, perquè jo encara no he descobert quina és la ideologia concreta de DA, si el PS i SDP arriben a traspassar la línia del centre per situar-se a l’esquerra o què diferencia ben bé Liberals de Terceravia. També em pregunto quina és la proposta d’Acció: marxen de Liberals però no abandonen el Govern; es presenten com a alternativa, però ni un sol moviment per diferenciar-se de DA. Quin és el motiu per donar-los el vot? I si es dona a Concòrdia, hi ha garanties de canvi real? Què volen fer exactament amb l’acord d’associació? I preguntes similars per a Andorra Endavant. Sense dret a vot, a creuar els dits i que algú amb seny pugui posar el rumb correcte.