Moments històrics

La setmana passada, en concret dimecres 28 de juliol, la xarxa es va encarregar de recordar-nos el 28è aniversari de l’ingrés d’Andorra a les Nacions Unides. En efecte, tal com assenyalava la piulada feta pel perfil Andorra UN, aquell va ser un dia històric que, amb paraules de l’aleshores cap de Govern Òscar Ribas, suposava la culminació de “moltes aspiracions del nostre poble i tot un procés de serena i tenaç transformació”. Mentre que l’aprovació de la Constitució havia estat un acte d’afirmació de la pròpia sobirania, l’ingrés a les Nacions Unides transformava en compromís real i palpable “la voluntat d’aportar a totes les causes comunes de la humanitat la seva col·laboració i el seu esforç” recollida al preàmbul de la carta magna. 
L’any 1993 és, sens dubte, el moment històric en què cristal·litza tot el procés de reforma política del segle anterior. Amb tot, sabem que la transformació del Principat transcendeix aquella data i abasta altres àmbits igual d’importants que el polític. No sempre sembla que siguem prou conscients dels esforços que ha fet el país els últims anys –i per tant, les seves institucions, però sobretot la seva gent– per tal de sortir de les llistes de paradisos fiscals. Uns esforços que podem entendre com a mera estratègia de supervivència, vist per exemple l’advertiment que va llançar el copríncep Sarkozy l’any 2009, però també com una declaració de bones intencions pel que fa a les relacions d’Andorra amb l’entorn i més enllà.
L’aposta dels successius governs per la transparència és audaç tenint en compte que allò nou triga més a bastir-se, i a donar fruits que reverteixin en el benestar comú, que el que triga a desintegrar-se allò que és vell i que, encara que ens fes sortir els colors, funcionava prou bé. El més important, però, és que aquesta aposta vol generar riquesa a partir d’una economia més productiva que aquella que havia sustentat Andorra durant la segona meitat del segle passat. Perquè la transparència i la cooperació en matèria fiscal han permès la consecució d’acords per evitar la doble imposició i han fet viable la negociació amb la Unió Europea, de manera que les empreses i els professionals tinguin oportunitats fora de les nostres fronteres. En la mateixa línia, la legislació en favor de l’obertura econòmica ha facilitat la instal·lació al Principat de noves empreses, si bé és cert que els resultats d’aquesta estratègia no han estat tan bons, o com a mínim no tan evidents, com hauríem desitjat.
Ara mateix, la quantitat de grues i obres al Principat em fan témer que estiguem desviant-nos d’aquest camí per caure de nou en el miratge del creixement fàcil, predador del territori i de tota la gent que no pot seguir aquest ritme. Espero que no oblidem que, en el món de després de la irrupció del coronavirus, ens trobem en un moment igual d’històric que qualsevol altre dels anteriors i amb una responsabilitat idèntica a l’hora de prendre decisions.