L’exposició Japó: una història d’amor i guerra, al CAEE fins al 23 de setembre, un regal preciós del Comú d’Escaldes-Engordany que ja ha rebut 4.500 visitants, a part de mostrar una col·lecció selecta d’objectes i obres artístiques, majoritàriament gravats sobre fusta, ofereix visites guiades sense reserva prèvia, visites nocturnes i activitats paral·leles (totes plenes) que palesen la voluntat recreativa, pedagògica i divulgativa dels promotors: s’hi tasta, s’hi reflexiona, s’hi practica, s’hi pregunta, s’hi gaudeix, s’hi coneix millor les arts de captenir-se, contar contes, vestir, compondre versos, cal·ligrafiar, servir el te, dansar…
Tot plegat apropa els participants al país del sol naixent, tan desconegut encara a Occident: a la seva manera particular de percebre, sentir i raonar, a costums ancestrals i a la bellesa sublim que aflora des del tancament a la influència exterior de principi del segle XVII, a l’inici del període Edo, i evoluciona fins a l’obertura del tombant del XIX al XX.
L’exhibició està dividida en àmbits temàtics presidits per xilografies obrades amb tècniques i eines artesanals que l’artista usa per tal d’aconseguir tons purs, buits plens, transparències fortuïtes. Trobem les tradicions teatrals: la clàssica, cerimonial i exclusivament aristocràtica del nō i la innovadora del kabuki, menys rígida i adaptada als gustos de l’emergent classe de comerciants. Els mítics samurais que en temps de pau, si tenen sort, protegeixen un senyor acabalat, evoquen gestes antigues i es donen als plaers que els permet (o no) l’estricte codi de conducta. Indumentària i elements utilitaris i decoratius. Imatges policromes que retraten escenes reals, quotidianes, èpiques, dramàtiques i sensuals bo i plasmant paisatges, vegetació, fauna, exèrcits, actors actuant, dames de l’anomenat “món flotant”, l’univers d’hedonisme dissolut que es va imposant en barris concrets de les grans urbs a la severitat ascètica de la religió. Però no s’oblida mai la il·luminació zen que s’expressa subtilment en les breus estampes de l’aparença de les fotografies acolorides i del dibuix perfilat i de la delicadesa reflectida a la poesia mínima i al relat tràgic.
És impossible descriure les seductores meravelles observades, l’atmosfera que desborda les representacions, l’ambient creat. En sortir queda la nostàlgia, la identitat i la diferència, les ganes de tornar a contemplar la fugacitat de la vida i l’eternitat espiritual impresa a la memòria: uns peixos en moviment, l’esbós sintètic d’unes naus que solquen la llunyania, les flors immortals i efímeres de cirerer brodades al quimono d’una cortesana que sembla divertida i alhora desesperada… I miratges: petjades d’onades, rostres emotius, banderes desplegades, flocs de neu aturats, un guerrer ferit de mort. I la celebració d’un altre èxit cultural i l’agraïment a l’equip d’Aurora Baena: preparació, entusiasme, acollida…