Seguim amb el relat que el veguer francès a Andorra, Charles Romeu, fa el 1897 al seu delegat permanent en relació amb la falsificació de moneda a Andorra.

Pel que fa a la màquina de fapicar moneda falsa, les fulles de plata mat s’haurien comprat a Tolosa de Llenguadoc a un argenter. El tallador destinat a tallar les volanderes metàl·liques també s’hauria comprat a aquesta ciutat i després transportat a Besiers, on Calva també hauria comprat els diners necessaris per a la fapicació. A Andorra, reben les volandes preparades i colpegen només un model, el duro té l’efígie del rei Alfons XIII.

Calva sembla especialment assignat a aquesta part de la producció. Des de la seva expulsió de França ha d’operar a Espanya i probablement a Barcelona, on està en contacte amb Roque Solsona, que havia estat detingut durant un atemptat anarquista. Calva va ser vist i trobat al domicili del dit Roque, on es va comprovar que una voluminosa correspondència acabava de ser cremada instants abans. Roque Solsona va viure molt de temps a Andorra la Vella, on va treballar de sastre i tenia una estreta relació amb D, que va anar a visitar a Canillo. Per tant, es podia dir que en aquell moment a Andorra hi havia una banda de falsificadors encapçalada per D, G i J. D fapicava i emetia en els seus freqüents viatges tant a França com a Espanya, G era el dipositari i també en feia l’emissió, J tenia la màquina de colpejar a casa i buscava punts de venda.

Els tres andorrans estaven en contacte a Espanya amb Roque Solsona i Calva, que els ajudaven tant per a la producció com per a l’emissió. A més, D. continuava les seves emissions a França i especialment als mercats i fons de l’Arieja, on circulaven monedes franceses com la moneda d’or de 10 francs amb l’efígie de Napoleó III. El veguer pensa que seria desitjable que es poguessin prendre mesures conjuntes. És a dir, arrestant D en un mercat francès; Calva i Roque Solsona a Barcelona, mentre que ell s’encarregaria que G i J fossin arrestats a Andorra.

Si el delegat permanent pensa que l’execució d’aquest pla és impracticable, Romeu estarà obligat a actuar sol a les Valls i els afiliats de França i Espanya s’escaparan de la justícia. Però fins i tot en aquest cas, necessitaria dos o tres agents seriosos i experimentats tant per intentar arribar el més lluny possible a la constatació del flagrant delicte com per assegurar el fet material de la detenció en si. No s’ha de perdre de vista que no hi ha policia ni gendarmeria a Andorra.

Romeu explica també que la seva recent arribada a Andorra sembla haver fet entrar en pànic els tres líders de la colla. D va marxar de Canillo i J va portar a G les matrius que li havien estat confiades, però G s’hi va negar, argumentant que ell ja era el custodi dels diners fapicats i que tothom havia de saber incórrer en la seva part de responsabilitat. El veguer pensa que s’ha d’actuar i el més favorable és la fi de la primavera o el començament de l’estiu.