Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Monedes perdudes, monedes trobades




Si volem conèixer el lloc on va néixer la primera moneda encunyada de la història hem de marxar cap a Meònia, com diria Homer, que no és altra que l’antiga Lídia, un regne hel·lenitzat de l’oest de l’Àsia Menor o Anatòlia, el que avui són les províncies turques d’Esmirna i Manisa. Va ser cap al segle VII abans de Crist. D’un aliatge natural d’or i plata conegut com a electrum allà va néixer la primera moneda del món! Amb un pes de només 4,75 grams, tenia un valor nominal d’un terç d’estàter, mesura grega adoptada per diversos regnes fins a l’arribada del denari romà.
D’aleshores ençà, les monedes han format part de les nostres vides o, més ben dit, de les nostres butxaques! Si bé és cert que, com deia Jacinto Benavente, els diners no poden fer que siguem feliços, però és l’únic que ens compensa de no ser-ho. I a Andorra de monedes –i felicitat– n’hem tingut sempre, i més que a altres llocs. Només cal recordar els temps en què convivien en perfecta harmonia la pesseta espanyola i el franc francès. O tempora!
Però avui parlarem de monedes més antigues, les que van perdre, tot passejant pel nostre petit país, alguns despistats en temps dels romans al començament de l’era cristiana. A Sant Julià de Lòria van aparèixer a principis del segle XX disset monedes de plata i bronze: dos denaris de plata, vuit asos de bronze, un as de Belxite, un semis de bronze i cinc monedes de bronze més. A Arinsal van trobar-se dos asos, també del segle I aC. Del segle II de la nostra era són les que van aparèixer a Engordany (un sesterci de bronze, encunyat a Roma entre els anys 161 i 176), Sispony (un sesterci de Marc Aureli) i el Mas de Ribafeta (un sesterci on es veu Júpiter assegut en un tron amb el llamp i el ceptre a la mà).
Al segle III es va trobar una moneda de bronze encunyada per l’emperador Gal·liè a Sant Vicenç d’Enclar, una altra del segle IV encunyada per Magnus Maximus i una darrera de l’emperador Honori, del segle IV. Ves a saber si en sortiran més ara amb la reconstrucció de l’església! A la Massana també aparegué un petit bronze del segle IV encunyat a Lió amb un cavaller bàrbar abatut per un legionari. I segur que me’n deixo o que n’apareixeran més.
Eren temps convulsos. Els gots li prenen a Honori les Gàl·lies i Hispània. El rei visigot Alaric saqueja Roma. Els vàndals i els alans intenten envair Catalunya. Ataülf s’estableix a Barcelona... I com sempre ha passat a Andorra, amb tot aquest enrenou de fronteres amunt i avall, sempre hi havia qui passava per casa nostra i, potser amb les presses, perdia monedes. Però com deia Gertrude Stein, “els diners sempre hi són, només canvien les butxaques”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic