Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

‘Money, money, money’




Money, money, money és el títol de la cançó que el famós grup suec ABBA va escriure l’any 1976 i que va arribar a ser número 1 a varis països del món i, gràcies al paper de la gran Meryl Streep al musical Mamma Mia, la cançó va tornar a sonar arreu del món novament. I com que el money ha mogut el món des de sempre, avui parlarem de diners, però d’aquells que van emetre’s per primer i únic cop al nostre país ara fa quasi 83 anys.

Andorra patia les terribles conseqüències derivades de la Guerra Civil espanyola (les dificultats en les transaccions comercials per la desaparició de la moneda fraccionària). Així doncs, el M.I. Consell General decidí, pel Decret 112 del 19 de desembre del 1936, l’emissió de paper moneda local de curs obligatori, emissió garantida pel dipòsit en bitllets del Banc d’Espanya emesos abans del 18 de juliol del mateix any, data de l’esclat de la guerra.

Aquesta primera emissió de paper moneda andorrà fou per un valor de 50.000 pessetes –300 euros d’avui!– en bitllets de 10, 5, 2 i 1 pesseta. Es van imprimir a la impremta Mistou de Tolosa. Sobre paper registre blanc sense filigrana i en color blau, portaven a l’anvers una sanefa coronada per l’escut andorrà en la versió antiga, aquella en la qual les vaques de Bearn ensenyaven el cul a la mitra d’Urgell, i que encara es pot veure a l’entrada de Casa de la Vall o als vitralls originals de l’antiga Radio Andorra. I al revers, el decret 112 del M.I. Consell General íntegre, que garantia el seu valor i que, molt sàviament, informava que els bitllets andorrans –divisionaris dels bitllets d’un país en guerra– seguirien les mateixes fluctuacions que les suportades pels bitllets espanyols.

El 26 d’octubre de 1937 el M.I. Consell General decideix tirar endavant una segona emissió: s’havia trobat que en tan sols deu mesos els bitllets de la primera s’havien degradat considerablement. La nova sèrie de paper moneda andorrà tindria els mateixos valors que l’anterior, però afegint-hi un bitllet de 50 cèntims. Aquest cop l’emissió fou de 75.000 pessetes i, per canviar, en color marró. L’anvers era igual que l’anterior, i el revers incloïa ara solament un extracte del Decret 112. Això sí, amb l’escut andorrà de fons.

Val a dir que abans de la primera emissió havien circulat uns vals provisionals d’1 pesseta, signats a mà i datats al desembre del 1936, i abans de la segona, uns altres d’impresos manualment i signats pel mateix síndic amb valors de 10 i de 5 pessetes. L’1 de desembre del 1938 era la data prevista per al venciment dels bitllets andorrans però el M.I. Consell General va decidir prorrogar-la un any. El triomf del bàndol franquista, l’abril del 1939, posava fi a la guerra i caducitat als nostres bitllets, que van ser canviats pels del Banc d’Espanya anteriors al juliol de 1936 o pels emesos pel Govern de Franco.

Com deia l’escriptor nord-americà Upton Sinclair amb força ironia: “Amb els diners passa el mateix que amb el paper higiènic; quan es necessita, es necessita urgentment”.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte