L’expressió japonesa mono no aware és coneguda, a casa nostra, sobretot per intel·lectuals i poetes. Traduït literalment, mono vol dir la cosa o les coses, i no és la preposició de. Bé, la cosa és una mica més complicada en japonès, però els puristes em perdonaran una certa simplificació per aquesta exposició. Pel que fa a aware, es pot traduir per llàstima, compassió o, seguint de més a prop l’etimologia xinesa del caràcter que es fa servir per escriure el terme, per tristor.

Així, la frase en el seu conjunt pot voler dir “la llàstima que m’inspiren les coses”, sentiment molt lligat a la compassió per totes les coses vivents que forma una de les línies conductores del budisme en general, i concretament de l’escola Zen. És un sentiment que se sol expressar en la forma poètica del haiku. En aquesta, un dels patrons més típics és el del poeta que observa un detall de la naturalesa, que li recorda situacions passades de la seva vida personal, i a partir d’allà es construeix la lamentació pels temps passats que ja no tornaran, i possiblement també per les persones que hem conegut i ja no veurem més.

Com veieu, les formes i les connotacions són força diferents de les que més es coneixen en aquestes contrades, però el sentiment de fons és una emoció que tots podem compartir.

En aquestes pàgines s’ha comentat a bastament el trist episodi de l’os de Naturlàndia. M’agradaria posar-me un moment a la seva pell, naturalment intentant que no me la facin a mi per la mateixa ocasió. Si fos l’os, la primera pregunta que m’hauria fet és: per què m’han portat fins a aquest lloc perdut, on ni tan sols puc decidir jo on em faig el cau? Què els ha de fer, a aquests carallots d’humans, si trio jo de viure aquí o una mica més enllà? El lloc on un viu és un dels elements més importants de la comoditat, i prou que ho constatem amb els humans. Podem passar mesos o anys buscant el pis en què volem viure i, una vegada trobat el lloc ideal que ens convé, no hi ha déu que ens en faci fora.

La segona pregunta de l’os podria ser: per què no em deixen explorar món? Finalment, és part de la natura intrínseca de qualsevol animal explorar el seu entorn. És com demanar a un gat de no esgarrapar els mobles: ell no ho pot entendre, perquè és part del seu ésser. Demana a un gat de no esgarrapar, o a un porc fer de no furgar, i tot el que aconseguiràs és una mirada d’incomprensió i, possiblement, un animal força enfurismat.

Mono no aware. L’episodi de l’os de Naturlàndia m’inspira tristor per les pobres bèsties, que segurament estarien molt més felices voltant per les muntanyes i buscant-se el menjar. Passant fred a l’hivern i calor a l’estiu, és clar. Però seria més d’acord amb la natura que indica el nom del parc.