Des de la primera mirada, em vas captivar pel teu esguard caprí. La de les nostres monedes porten l’isard que observa, amb potser un toc de circumspecció, com el sobrevola un trencalòs. Amb tu, en canvi, em vaig trobar amb un parell de muflons, tots dos amb el cap coronat per unes banyes ben estilitzades.

El fet que siguis de coure és especialment apropiat, quan el nom del metall prové de l’illa que et va veure nàixer: Kupros en grec, Xipre en la nostra llengua. Les mines de coure de la teva pàtria van subministrar altres zones del Mediterrani durant l’edat del bronze, i van engegar així algunes de les primeres rutes del comerç. Tot i això, la teva atracció pels imants em fa sospitar que sota el teu dolç exterior amagues una ànima de ferro.

Talment Odisseu, petita moneda, has deixat enrere la teva illa natal per embarcar cap a nous horitzons, en un trajecte que va abastar des del punt més oriental de l’Eurozona fins aquí. Així va ser que, tot just fa uns dies, em vas caure a les mans en uns grans magatzems de la Via de la constitucional. No parlo d’aquell constitucional, sinó de la passejada que hom fa quan té mala consciència i pitjor digestió el diumenge a la tarda després de dinar, i decideix cremar unes calories baixant pel rosari de les rotondes que van de Sant Julià fins a la frontera.

Vas nàixer l’any 2008, any en què Xipre va encunyar les seves primeres monedes d’euro. El teu disseny es va escollir mitjançant una votació popular. Es pot saludar aquesta iniciativa tant pel seu contingut democràtic, de consulta activa a la ciutadania, com també per l’encert que varen tenir en triar un disseny inclusiu. En efecte, veiem el nom del teu país gravat no només en l’alfabet grec, ΚΥΠΡΟΣ, sinó també KIBRIS en la llengua turca que parla una part de la població.

En aquell moment, no tota l’illa formava part de la Unió Europea, tot i que s’aixecaven veus que demanaven l’admissió de Turquia i, per la mateixa ocasió, de la part oriental de Xipre. Si el procés hagués arribat al seu terme, hauria desaparegut una de les fronteres externes d’Europa. Alguns s’impacienten de l’existència d’una frontera semblant entre Andorra i la Seu. Pensem que, a Xipre, la frontera passa pel bell mig de la ciutat de Nicòsia, que es troba així separada en dues parts. El tall va ser tan dràstic que ni tan sols es va poder arribar a un acord sobre l’ús de l’aeroport, que es va trobar abandonat en terra de ningú. Això, malgrat que la seva pista d’envol fos una mica més conseqüent que la de l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell.

Arribats a l’any 2017, la cosa no sembla haver anat gaire positivament ni per a Grècia, ni per a Turquia. Però se t’agraeix, petita moneda, haver-nos vingut a veure i recordar-nos que aquí ja formem part d’una certa aventura europea.