El filòsof grec Plató, del segle IV aC, va parlar sobre el món dual de l’existència de la vida. Ell els anomenava el món intel·ligible i el món sensible. El sensible seria l’esfera material, la dimensió física on experimentem les nostres realitats quotidianes; l’intel·ligible, el món vertader i autèntic de les idees, l’espai on tot es cou, la realitat mental nostra, un univers d’idees, pensaments, patrons, imaginació i hàbits mentals. Dos mons en els quals vivim. Un univers dintre nostre i un univers fora de nosaltres.

Recorda moments en els quals t’has quedat abstret, atent, en pilot automàtic, concentrat en un pensament, idea o dialecte mental. En aquells instants no existia el món de les circumstàncies físiques, només habitaves dintre teu. T’havies desaferrat completament del món extern i havia desaparegut per a tu l’espai i el temps. D’igual forma, recorda experiències on estaves condicionat pel que estaves vivint en aquelles experiències, i les situacions s’unien tant a tu que la interacció es convertia en un acte de presència en el moment de l’ara.

Cada dia passem d’un món a un altre. La majoria de vegades sense ni adonar-nos, de manera automàtica i robotitzada, sense control ni consciència. Viure aquesta dualitat amb una carència d’intencionalitat per part de l’individu és ser titella dels dos mons. Els grans mestres espirituals, com les tradicions iniciàtiques i els savis de la història humana, així com recentment també els especialistes en neurologia i el cervell humà, han investigat i estudiat les diferents pràctiques, mètodes i ensenyances per saber viure i moure’t en aquesta dualitat constant de mons paral·lels: el mental i el físic. Tenir habilitat a l’hora de viure en cadascú dels dos mons és tenir control mental i projecció física, aconseguir benestar, plenitud, prosperitat i felicitat, una multisalut en les diferents intel·ligències humanes. Aquesta habilitat màgica ha estat i continuarà sent el gran somni humà: la conquesta de la ment humana per controlar lliurement el món físic.

I si aquesta és la major dificultat de l’home, conviure en els dos mons de l’existència, imagina’t ara viure també en un altre tercer. Un altre univers paral·lel al de les idees de la nostra ment i al de les circumstàncies del nostre món fenomènic, un univers, una xarxa online on tot es viu en el present, a l’instant i amb l’opció de crear i destruir informació lliurement. Aquest és el món virtual de l’internet, l’univers on tots obligatòriament ens hem de moure. La diferència d’aquest univers amb els altres dos és que en aquest univers virtual les lleis no són naturals, sinó que hi ha unes quantes persones que posen les normes del joc i tots les hem de seguir. En canvi, en el món físic les lleis són de la natura, i tots partim d’igual forma; i en el món mental hi ha unes lleis psíquiques i universals que ens fan partir a tots del mateix inici.

A l’actualitat, una gran part de la població mundial viu molt més en el món virtual que en el món mental o físic. Hi ha hagut una revolució tecnològica telemàtica que ha transformat completament la nostra existència individual i en societat. Estem en una metamorfosi en la nostra història humana, vivint el mateix que vam viure els nostres antecessors a l’època de la Revolució Francesa, la invenció de la impremta o la revolució industrial. I cap a quin futur ens portarà aquest nou món online? Perdem més que hi guanyem? O al revés, guanyem més que perdem? O no és una qüestió de guanyar o perdre, sinó de saber utilitzar el món virtual?

Ens han ensenyat, ens estan ensenyant, els interessa que nosaltres sapiguem moure’ns en aquest univers online? Ens deshumanitza ser esclaus d’un món online on ningú ens ha preguntat si hi volíem ser, i on ens han obligat a viure? O ens potencia a perfeccionar-nos com a raça humana per anar a la conquesta de la millor versió de l’home? Quina és la resposta? O quina vols que sigui la resposta? Depèn de tu. El futur és nostre!