Montserrat Caballé

Dissabte passat s’apagava per sempre la veu de soprano de la diva del bel canto Montserrat Caballé. La seva trajectòria internacional es va mantenir però propera a les seves arrels a Barcelona, on està el seu gran amor, el Liceu. 

De la seva immensa carrera que arrencà el 1955, ens deixa en herència interpretacions mítiques als grans escenaris del món com l’ària Casta Diva de l’òpera Norma de Bellini, òpera amb la qual va debutar a la Scala de Milà o les seves prestacions en les composicions de Giuseppe Verdi, Richard Wagner, Giacomo Puccini o Richard Strauss a la Metropolitan Opera House de Nova York o la Royal Opera House de Londres.

De retruc,  i per sort nostra, la seva família i ella mateixa van establir una llarga relació d’afecte i amistat amb el nostre país. Des de la dècada dels seixanta del segle passat, passava amb la seva família llargues temporades entre nosaltres. Sant Julià de Lòria els va acollir a mitjans dels anys vuitanta entre els seu veïns.

El centre cultural i de congressos lauredià era, com qui diu, un nadó l’any 1997. Les qualitats de l’equipament eren les adequades per un projecte ideat per Òscar Ribas i que va acabar sent molt seu: un certamen operístic al Principat d’Andorra. El dos de desembre d’aquell any se signava el conveni a tres bandes amb tres fundadors, Montserrat Caballé, Òscar Ribas Reig (nom que poc després va ser substituït pel de la Fundació Julià Reig) i el Comú de Sant Julià de Lòria.

Gràcies a l’entusiasme de totes les parts, el suport financer de la Fundació Julià Reig  i les sinergies de Montserrat Caballé en tant que referent mundial operístic, tan sols sis mesos més tard, el cinc de juny de 1998, es presentava oficialment el Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé.

Tot això transcorria durant el meu primer mandat com a cònsol major de la parròquia i crec que parlo en nom de tots quan dic que va representar una immersió fabulosa en el món de l’òpera. La presència de Montserrat Caballé en l’escena laurediana, el privilegi de sentir la seva potent i perfecta veu a tan sols uns metres de distància i la magnificència de la seva personalitat en el tracte proper és una experiència que ens va marcar per sempre.

Amb la presidència d’honor formada pels coprínceps i sota la batuta d’Albin Hänseroth, director general i artístic de l’auditori Kölner Philarmonie (Colònia), el Concurs va arrencar el 1999. Vindrien cinc anys de presència de cant líric del més alt nivell al cor de Sant Julià de Lòria. Ens va permetre gaudir de les seves interpretacions i de la participació dels concursants més selectes d’arreu del món.

A principis d’estiu i durant dues setmanes Sant Julià de Lòria era un cor en la vida operística. La primera setmana estava dedicada a la competició i la selecció dels guanyadors. El màxim llorejat era acollit mesos més tard a la prestigiosa sala Gaveau de París per a un recital.

Montserrat Caballé ens va fer un regal inesborrable amb aquest concurs, una empremta única en la nostra forma d’entendre el món de la lírica. Tindrem entre els bons records la seva noblesa i aquella afabilitat que sempre va mostrar durant les seves llargues estades entre nosaltres.