Morell: l’homenatge pendent

El 3 del març del 2020 no feia ni dos mesos que l’Antoni Morell ens havia deixat. Aquell dimarts vam celebrar el primer dels actes d’homenatge a l’escriptor massanenc (l’anomenat Mes Morell) amb la presentació al Consell General de la seva darrera obra, De la governança d’un país. En aquest darrer llibre, pòstum en tant que l’autor no el va arribar a tenir a les mans, però del qual va seguir tot el procés de publicació (proves d’impremta incloses), Morell escriu una llarga carta oberta a Anton Fiter i Rossell, tot comentant les cèlebres màximes. Podríem dir, sense exagerar, que en aquestes pàgines s’hi troba la darrera visió del país de Morell, la seva darrera gran opinió sobre el present i el futur d’Andorra. 

El dia abans d’aquella presentació, s’havia registrat el primer cas de coronavirus a Andorra, i ben poc després va arribar tot el que vostès ja saben. Les activitats programades del Mes Morell, doncs, van quedar suspeses sine die, i malgrat que entre finals del 2021 i principis del 2022 es va plantejar de reprendre-les de nou, la situació epidemiològica va impedir-ho. No ha estat fins aquesta tardor que finalment els actes (organitzats pel Comú de la Massana, el Consell General i el ministeri de Cultura) s’han pogut programar novament, amb noves propostes que tindran lloc durant la darrera setmana d’aquest mes d’octubre.

La figura de l’Antoni Morell és molt polifacètica, i realment mereix l’homenatge del país que estimava per tot allò que va aportar en camps diversos com les lletres, la cultura o l’andorranitat, entre molts d’altres. En el primer cas, el de les lletres andorranes, Morell és considerat un dels pares de la literatura del Principat. Certament, és difícil, en camps com aquest, establir el moment de naixement d’una cosa, i en conseqüència determinar la paternitat única, però queda fora de tot dubte que en un moment en el qual a penes hi havia literatura feta des d’Andorra i per autors andorrans, Morell va ser un pioner.

I ho va ser, sobretot, amb un leitmotiv molt concret: la transformació d’Andorra. I és que a les obres principals de l’autor, i no només ‘La neu adversa’, la voluntat de narrar el canvi, la modernització d’Andorra, va ser una de les seves prioritats. A les seves obres hi trobem aquella voluntat de record i d’homenatge de l’Andorra tradicional i de les seves institucions, i també el contrapunt de la transformació i la modernitat d’aleshores, als ja llunyans anys setanta, vuitanta i noranta del segle passat, en què una part d’aquesta herència històrica va convertir-se tan sols en un record. 

Però l’homenatge de país a Morell no pot ser complet si únicament en conservem el record amb devoció però sense llegir-lo. Part de la narrativa de Morell constitueix els nostres clàssics andorrans i pirinencs, i no donar-los a conèixer a les noves generacions és un error que no ens podem permetre. Cal que a les nostres escoles s’hi llegeixi la seva obra i que es conegui el seu llegat literari, perquè els seus llibres parlen d’una herència fonamental per a la formació dels nous andorrans.