Aquesta setmana em va impactar molt la lectura d’un article d’un mitjà de comunicació sobre morir sola a Andorra. Em va corprendre el que s’hi explicava i vaig pensar que, malauradament, aquesta situació és típica de les grans ciutats, on la gent passa per un anonimat que a vegades esfereeix i tot. Segons com, ja ens va bé als qui no ens agrada que ens molestin, però a voltes una mica d’escalf humà també ens plau, ens fa sentir, ni que sigui una il·lusió, que per a algú sí que hi comptem, que hi som, que no som invisibles. Ja sabem que estar envoltada de gent no vol pas dir que estiguis acompanyada. Et pots sentir sola enmig d’una multitud, certament. Qui més qui menys és possible que ho hagi experimentat. Però no deixa de ser trist, almenys a mi m’ho sembla, estar tan i tan sola. La mort és un traspàs individual i intransferible i, fins i tot, alguns demanen a crits, és un dir, que se’ls concedeixi el dret a morir quan ja no se senten bé en aquest món, com el senyor de 104 anys que així ho expressa a Austràlia. Però aquesta mort en soledat d’algú a qui ningú va trobar a faltar sembla conseqüència d’haver viscut en solitud, per voluntat pròpia? Aquesta es la qüestió. Titular grandiloqüent, el d’avui, per a una petitesa com aquesta, una que s’ha fet pública, com tantes coses que passen en aquesta Andorra nostra, però que no surten a la llum. Proves? Sensacions, més aviat. Sensacions d’un individualisme ferotge que ens assetja. Som fills del nostre temps, oi tant! La cuneta de la vida és plena de dones i homes que moren i viuen sols. La qüestió és: com ens agradaria morir i viure a nosaltres?
