Si fa un temps es podia veure pels carrers de la Seu d’Urgell una furgoneta on s’anunciaven els Ramoneurs de Cerdanya, ja fa uns dies que els han reemplaçat, o si més no s’han convertit en competència, els deshollinadors del Alt Urgell, que no deshollinadores, que hauria estat la grafia més normativa.

El cas és que cada cop que escolto ramoneur o deshollinador m’agafen unes  ganes boges de fer espetegar els dits, tot recordant Mary Poppins. De fet,  si no és amb la seva màgia em veig incapaç de veure endreçat el lloc on escric aquest article. Els que recordin la fada, o potser bruixa, que viatjava amb un paraigua, ja hauran intuït que el seu principal amic es dedicava a la neteja de xemeneies, i que sense ell, la més famosa institutriu no hauria pas estat la mateixa. Amb aquella sensació que en cada bugada es perd un llençol, el que de debò hauria sorprès, hauria estat una furgoneta on s’anunciessin uns escura-fumeneges, tot reivindicant el terme autòcton fumeneja, o fins i tot uns escura-xemeneies.

Tothom sap, però, que els guionets entre paraules  desmobilitzen la clientela.  També m’hauria impactat qualsevol referència al sutge o a l'estalzim, que per aquests topants també es coneix, o es coneixia,  com a estaldiny.  M’hauria semblat estar dins d’un somni si la furgoneta hagués anunciat uns estaldinyaires de l'Alt Urgell, tot reivindicant el sufix -aire. I dic que hauria estat un somni perquè aital empresa, només pel nom, hauria nascut amb un peu dins del fracàs. 

Mentre rumiava en el tarannà de les xemeneies em vaig adonar que encara mantinc la fumeneja bruta, de l'hivern passat. Un pensament que no vaig poder dissoldre fins que vaig  llegir el programa de la festa major de la Seu.  S’hi anuncia que el cap de cartell d’enguany n'és el grup Figa Flawas. Com que tot el que fa olor d’anglosaxó resulta més atractiu, el terme flawas, que sona com la pronúncia del terme anglès flowers,  s’ha acceptat amb gran naturalitat.  En tot cas, i  sense saber si la protagonista del seu gran èxit de l'estiu passat, La Marina sta morena, ho és, el  terme figaflor, tot i que una mica malejat, gaudeix, gràcies al grup vallesà, d’una merescuda segona joventut. 

Els he de confessar, però, que de jove jo també havia triat un nom per a un grup musical: Els Cantamañanas. Tant em feien els extraordinaris i potser immillorables sinònims d’aquest terme, com ara baliga-balaga, tocacampanes, cap de pardals, falinfaina, poca-solta, tarambana o taral·lirot. A mesura que complia anys, i un cop vaig saber prou anglès com per poder fer-ne la traducció, vaig comprovar que, traduït a la llengua de Shakespeare, el terme millorava un munt. Potser per aquest motiu, com més pronuncio el terme morningsinger, més musical em sembla. A hores d’ara, si hagués d’escollir,  no sé pas per quin dels dos em decantaria!