Ja tornem a ser-hi. Això és un no parar. La pobra Europa, hereva d’una tradició judeocristiana, catòlica, apostòlica i romana, la tenim acollonideta en un racó de la cambra. Els responsables: les hordes de nouvinguts que aterren als nostres països, no amb l’objectiu de buscar una vida millor i fugir de la misèria, sinó, en paraules dels teòrics de la substitució cultural, robar-li l’ànima i profanar-li tots els forats al Vell Continent. 

Capitanegen la invasió Moro Boy i Pastera Man. El primer atonyina tot quisqui que se li planta al davant amb un exemplar del seu llibre sagrat amb funcions de bumerang. A més, té una simitarra que dispara rajos d’energia islàmica amb boles explosives de carn crua halal sacrificada en rituals blasfems súper xungos. Maten els animals, diu, llescant-los el coll, cágate lorito; a Europa no passa, perquè el bestiar l’escorxem dolçament mentre dorm, amb música de Pocoyó de fons, llegint els editorials de l’ABC. Pastera Man és també ultra perillós: arriba a un país després de travessar no sé quantes milles marines, sense aigua ni menjar –la qual cosa dona la mesura de la seva capacitat de resistència, el molt fill de puta– i, a la que hi posa els peus, comença a rampinyar-li la feina a la gent de bé. I és que, ja sabeu, a Catalunya –no cal anar gaire més lluny– hi ha cues quilomètriques d’autòctons esperant un curro amb jornades laborals de 12 hores a canvi de 400 €. A Almeria, el mateix: els pobres espanyols que volen doblar el llom aplegant maduixes sota un sol que et fon els empastaments dentals marxen a casa desesperats després que els magrebins els robin el pa de la boca. A més, un cop establert entre nosaltres, Pastera Man drena la saba vital del sistema de benestar local xuclant subvencions i ajuts socials, quelcom que els aborígens no hem fet mai. I pel que fa a la dona, la nostra esfera més propera és un paradís, la Temiscira homèrica on les amazones tallaven bacallà i titoles a parts iguals, excepció feta que fins fa quatre dies a Espanya una senyora no podia obrir un compte corrent si no l’acompanyava l’home. Jo, si hagués estat tia als anys 50, m’hauria demanat ser-ho a Hispània, un pur xollo.

En fi, que tot plegat és una novetat. Ja sabem que és radicalment fals que al llarg dels segles la pell de brau l’hagin habitat ibers, celtes, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, vàndals, alans, visigots, musulmans, asturs, càntabres o Teletubbies. Res. En el principi va ser l’homo hispanicus, que és el que hem de protegir a qualsevol preu. Si cal, ja ho diu Abascal Man, enfonsant amb els collons els vaixells de rescat a les costes pàtries. I AtPC (=A Tomà pel Cul).