Han estat uns dies força luctuosos. Personalitats d’arreu del món s’han acomiadat de nosaltres. Imagino el col·lectiu de redactors d’obituaris facturant una bona pila d’hores extres aquest mes. La mort de Fidel Castro, per exemple, em va enxampar de ple al taller d’escriptura eròtica que dissabte va impartir la Roser Amills a la Massana (iniciativa de La Capsa Espais de Creació). En un moment concret es va tractar del tema del dol en el sentit que el sexe també hi és present ni que sigui com una manera de recordar que encara som vius.

–¿Parles d’allò que comença per f?

La meva filla (8 anys) aprofita la mínima oportunitat per posar-me en situació de pànic aparentment controlat. Sap que no m’agrada que digui la paraula que comença per f –i d’altres que per edat no li pertoquen–, però intueix que no és que no vulgui que pronunciï la paraula en qüestió, sinó que en conegui el significat. I prou sé que ella sap que jo sé que ella sap... encara que sigui a la manera d’un galimaties gens contrastat. I ja torno a suar. Però com que sóc valenta de mena m’aboco en el meu recentment descobert manual de referència per a aquests casos. Explica-m’ho, de Katarina von der Gathen i AnkeKuhl (Takatuka); amb 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant. Aquí trobo explicacions a dubtes sobre la sexualitat en totes les seves parcel·les, alguns dels quals reconec que no tenia ben resolts. No al nivell d’informar amb una certa responsabilitat. Són qüestions interessants tractades amb naturalitat i amb el sempre agraït suport de les il·lustracions: “¿De què serveix la pubertat i per què dura tants anys?”, “¿És gaire empipador tenir la regla?”, “¿Quan comencen a créixer els pits?”, “¿De què serveix el desig?”, “¿Per què la gent no reconeix que ho ha fet?”, “¿Què sents quan t’enamores?”, “¿L’embaràs fa mal?”, “¿Què vol dir sexi?”... i els inevitables estereotips de “¿Per què els nois són tan burros i tan dolents?” i “¿Per què totes les noies són tan rares?”.

He hagut d’aplicar una autocensura prèvia en aquesta selecció de preguntes del llibre i he deixat fora les que contenien paraules que comencen per p, v, c..., perquè entenc que són políticament incorrectes en un mitjà periodístic com aquest. Igual m’equivoco, però precisament en el taller del dissabte es va fer referència a aquesta qüestió. A com hi ha una acceptació en el tractament de la mort en els espais informatius –no deixa de ser malauradament una font inesgotable de notícies–, però com és de difícil en canvi referir-se a la sexualitat o l’erotisme sense recórrer als eufemismes i fent servir totes les seves lletres.

Algú va dir que una societat ben informada és una societat més lliure. Potser té raó.