El Comú d’Andorra la Vella va anunciar un “embelliment” de l’avinguda Príncep Benlloch. En realitat es tractava “d’embellir” el tram del Cap de la Call fins a la Stela. El 13 de maig va començar a sorgir-hi, com per generació espontània, un veritable camp de batalla: destrossa, trencadissa i desballestaments a dojo! En els 210 metres de la intervenció semblava que hi havia un alçament bèl·lic de gran magnitud, de tanta presència d’homes uniformats de groc, amb ginys, camions i camionetes arreu, varietat d’aparells sorollosos ocupant voravies i entravessats a la calçada, i un formós i monstruós terrabastall, tot amenitzat per polseguera i fumarades. Quina trinxadissa! Un estropell, protagonitzat per esforçats obrers de l’empresa Grupo Copuno Construcción.

El rebombori va durar més del previst. Caminar per allí es feia dificultós i el trànsit de vehicles esdevenia caòtic. Els vianants, amb perill per la seva integritat, no podien obrir-se pas entre la pasterada i profusió de tota mena d’entrebancs estesos al bell mig de les voreres, i havien d’optar per caminar per la calçada.

Hi van batanar intensament fins a mitjan mes de setembre. La vigília del primer dia de festa major, piconadores i camions van ensenyorir-se dels llocs per a fer, a tot estrop, l’asfaltatge general. Després ja hi vam tornar ser, i a les acaballes del mes de setembre, encara s’hi veu obrers aixecant i trencant peces de granit, substituint-les per blocs de ciment decorats amb “rodonetes”. Per deixar-ho ben acabadet, en la mesura del possible.

Radiografia: aquest pretès “embelliment” havia de concloure, presumiblement, abans de la festa major i durar 81 dies naturals, però fins a l’acabament definitiu hauran transcorregut 150 dies o més. Un allargament del termini que gairebé dobla la previsió.

Han eixamplat voravies i estretit l’amplada dels carrils del trànsit rodat, cosa poc aconsellable per a la seguretat viària. Ja hi ha hagut un notable ensurt, que hauria pogut ser molt greu, quan un autocar, per negociar correctament el revolt de la Quirola, va topar contra una jardinera penjada a un fanal, que va sortir disparada i va rebotar a l’espatlla d’un pobre home que passava per allí, amb la sort que no li va anar a petar al mig del cap! Al llarg de l’eixamplament, tot ha quedat apedaçat després de la trencadissa i ara la part afegida conviu amb l’antic empedrat, amb un contrast estèticament espantós, adornat amb pegats de peces escantellades o mal ajustades. Un nyap en tota regla!

“L’embelliment”, el constitueixen jardineres i fanals. Una dotzena de jardineres de categoria concentrades des de Cal Estevet fins a la benzinera Stela, emplaçades al caire de les voreres i que en certs llocs es mengen literalment l’eixamplada i estreteixen l’espai de vianants; ferro rovellat amb pols empegada d’origen i mantes regateres de pixats de gos, decorades amb un parell d’arbustos verds i dues floretes de color blanc. I de les 35 llanternes de doble braç –baluernes anomenades “Fernandinas”–, al més pur estil Boulevard Saint Honoré de París, què n’hem de dir... Són una meravella de vellúria adaptada a un barri de l’extraradi, enganxades als moderns bàculs dels fanals, ratllats, bruts i espelastrats. I la pol·lució lumínica? Fa poc ha aparegut una espècie de banc solitari, davant de la Quirola, d’estructura metàl·lica tubular. Ai, que se’ns hi gelarà el culet!

Abans d’iniciar-se les obres, la cònsol major va anunciar ampul·losament que el barri “serà una zona residencial”, després de la inversió. No en va encertar ni una! Ni el verb, ni el substantiu ni l’adjectiu... Aquest tram d’avinguda És un barri-dormitori. Per si algú no se n’ha adonat, amb tan sols dues dades ho podrà entendre. Hi han desaparegut 23 botigues (“establiments on es venen a la menuda articles de comerç”), i han tancat portes sis bars i un pub –set locals de socialització que han cessat l’activitat per manca de clients; i ben aviat seran vuit que hauran guillat. Sort que obriran promptament el Café Alsina-Pastelería-Sabores argentinos!

Quan es fa una inversió, se n’espera rèdits; quan se sap que no n’hi haurà, se n’ha de dir despesa. En aquest cas, la despesa prevista de 560.000 euros i escaig, que se superarà sens dubte, haurà sigut un desembossament exagerat, que no farà reviure una zona difunta. No es pot ressuscitar un mort! O és que potser pretenen “fer-nos beure amb una orella de ruc”?

Correspon recordar la vella dita que fa: “Quan fou mort, lo combregaren”.