Morts innocents

Les guerres provoquen un seguit de desgràcies que són del tot evitables. Bé, de fet, totes les guerres ho són, d’evitables, només cal entrar en raó per comprovar-ho. Però és clar, existeixen també guerres diguem-ne racionals, i d’altres que no ho són. Les primeres són premeditades, planificades, i si em permeteu, ordenades, tot des d’un punt de vista racional. Però, de fet, existeixen guerres racionals? La pèrdua d’una vida humana, sobretot de civils, pot estar englobada en una acció racional? Per molt premeditada i ben planificada que sigui una guerra, quina racionalitat hi pot haver quan comencen a morir innocents?
Aquests darrers dies ho hem pogut comprovar amb l’aparició de cadàvers i de fosses comunes a Ucraïna, la majoria civils. Som sabedors que no és una excepció, succeeix a totes les guerres. Cap se n’escapa. Recordeu la Segona Guerra del Golf? Quants innocents hi van morir? Què mereix en una guerra la desaparició d’una persona o d’una família sencera? A qui beneficia? 
Fa uns anys us vaig parlar en aquesta mateixa columna d’un dels personatges més truculents de la Guerra Civil espanyola, el general Antonio Sagardía Ramos, anomenat el Carnisser del Pallars, el qual en petits cenacles el podríem considerar com a un tarat, però que realment no ho era, de fet va actuar com a militar que era. No va tenir cap rubor en enviar una munió de civils del Pallars Sobirà al cementiri quan va dir: “afusellaré deu catalans per cada home de la meva guàrdia que mori”. Els resultats ja els coneixem: prop de 70 morts innocents, entre els quals hi havia dones i nens. D’això no fa gaire i va succeir molt a prop d’Andorra. I tant se val si els morts eren catalans, gallecs, andalusos o extremenys, eren persones innocents.
No deixem la Guerra Civil, i perquè no sigui dit, canviarem de bàndol, i tampoc sortirem gaire lluny de les nostres fronteres, anirem a Puigcerdà i a la Seu d’Urgell. A la capital cerdana foren infortunadament cèlebres les actuacions liderades per Antonio Martín Escudero, més conegut com el Cojo de Málaga, i a la Seu, possiblement el personatge més famós fou la Concepción Guillén Martínez, coneguda com la Baeta o la Leona. No entrem en detalls. I els homes que van morir a Cervellà quan eren a punt d’entrar a Andorra? Calia? Era el 1938. L’amic Luengo en va parlar farà un any en aquest diari. Realment calia?
L’estesa de sang, provocada pel general franquista del Pallars, pels revolucionaris, i per qui fos a qui va beneficiar? Ells també tenien família, i entenc que dins de la llar familiar devien tenir els seus moments de tendresa i afectuositat. On és el límit? Realment cal que els civils morin en un conflicte bèl·lic?