Mosaics

Demà passat farà 85 anys que Federico García Lorca va ser assassinat pels feixistes. És una setmana ideal, per tant, per llegir un llibre de Salvador Giné, publicat el maig passat per Viena edicions, que ressegueix i subratlla la relació entre l’escriptor i Catalunya, un volum didàctic i senzill que s’atura en cada indret on va viure moments importants i ens ofereix adreces i informació pràctica per si ho volem seguir com una ruta. Federico García Lorca a Catalunya parteix de l’amistat entre Lorca i Dalí, de l’estada a Cadaqués el 1925, passa per Figueres, Barcelona hi ocupa un espai important i també hi apareixen Sitges, Badalona i altres ciutats catalanes on va estrenar o representar obres i on sempre va ser molt ben rebut. 
Un altre dels escenaris d’aquest llibre, que en realitat és una guia que més que aportar informació nova la recull i sistematitza amb gràcia, són les ruïnes d’Empúries. García Lorca les va visitar amb els germans Dalí i va quedar impressionat per un mosaic romà que li va inspirar una obra de teatre, una Ifigènia que mai s’ha trobat. Dalí va dibuixar el poeta a Empúries i una placa deixa constància d’aquell episodi a la porta d’Empúries davant de la platja de les Muscleres. Ben a prop d’on surten unes altres rutes, les d’Empordà Caterva, una petita empresa cultural que s’ocupa de les visites teatralitzades a les ruïnes. Invictus, Salve populus... és igual el títol que triïn, perquè són una aposta segura per al públic per conèixer la ciutat grega, la romana, l’àgora, el fòrum, el port, les termes, que de cop són habitats per personatges, alguns una mica còmics per atreure la complicitat dels nens, durant una estona que coincideix amb la posta de sol. Cultura de qualitat, gens renyida amb l’amenitat i l’humor. 
Els dos actors, historiadors, divulgadors, i sospito que també empresaris i administratius, acaben cada jornada oferint un vi aromatitzat a la manera dels romans al seu públic i explicant com van ser les excavacions al jaciment del segle XX. Puig i Cadafalch, la Junta de museus, la guerra civil... són alguns dels moments clau d’unes ruïnes de les quals queda moltíssim per excavar.
Un jaciment on també va ser Caterina Albert, una terratinent de l’Escala, que va comprar un parell de camps a la zona i hi va trobar importants peces que es va dedicar a dibuixar i catalogar amb detall. Aquesta faceta arqueològica (va acabar cedint les peces a la Junta de museus perquè Folch i Torres, que també anava a l’Escala, li va reclamar insistentment) va ser una de les moltes d’una dona que es va amagar rere el pseudònim Víctor Català per escriure novel·la, teatre i poesia, que també va ser pintora i moltes coses més, i no la senyora gran i malalta al llit que tants amants dels clixés han reproduït. Totes les facetes d’Albert es poden descobrir a la ruta Víctor Català de l’Ajuntament de l’Escala que cada dissabte al matí guia l’Anna i que canvia completament la perspectiva d’aquesta intel·lectual. D’aquí a quinze dies més, perquè s’acaba l’espai i en mereix molt més.