Mossèn Cinto Superstar

Durant aquest mes de juliol mossèn Cinto Verdaguer (Folgueroles 1845-Vallvidrera 1902) ha tornat a ser present i viu a les nostres Valls.
Val a dir que fa 139 anys la seva estada va deixar petjada a casa nostra. Vam conèixer el mossèn Cinto excursionista i caminant. 
Els andorrans que el van acollir i tractar expliquen que va arribar a Andorra des del Pallars, a peu, el 25 d’agost del 1883. I el primer que va conèixer va ser la parròquia d’Ordino, travessant el port de Creussans, el Serrat, Llorts, Arans, la Cortinada, Ansalonga, Sornàs. Un cop al poble d’Ordino es va hostatjar a casa Rossell. Deia misses, caminava i descobria. El 30 d’agost va pujar al Casamanya, la muntanya que sembla el centre geogràfic de les nostres Valls. Es va passejar pel país combinant les diferents facetes de mossèn, excursionista, escriptor durant dues setmanes. I com ja he dit, va deixar una gran petjada. 
Reconec que fins fa vint anys jo en sabia ben poc, llevat del bust de Verdaguer que hi ha a Ordino davant de Casa Rossell del costat del restaurant Tòpic i de l’edifici del Buner i de les rondalles de Verdaguer que ens contava la meva padrina. Desconeixia la profunditat, l’amor, la solidaritat, la complexitat i la genialitat del personatge. 
Llavors, el 2002 mossèn Ramon de Canillo, que acabava d’escriure el llibre El meu mossèn Cinto, em va demanar de fer-ne la presentació juntament amb Àlvar Valls. No contaré la tremolor que em va agafar i el compromís amb què mossèn Ramon em va posar per fer aquella presentació amb un escriptor i coneixedor de Verdaguer com és Àlvar Valls. El fet és que em vaig passar l’estiu del 2002 investigant sobre Verdaguer i sobre el seu llegat al nostre Principat. També vaig visionar aquell mateix any el documental d’RTVA  titulat L’Andorra de mossèn Cinto Verdaguer.
I des de fa 20 anys segueixo amb interès tot el que es publica o el que es mostra sobre Cinto Verdaguer tant a casa nostra com arreu.
Quan Àlvar Valls va publicar, el 2020 el seu exquisit llibre Entre l’infern i la glòria, on relata de manera acurada i molt documentada, tot i ser novel·lada la vida de l’aventurer, eclesiàstic, escriptor mossèn Cinto, m’hi vaig endinsar de cap. Ens mostra l’esperit inquiet, rebel, poeta, escriptor, viatger, solidari que tenia Verdaguer. Les contradiccions de l’home. L’obertura d’esperit, la curiositat intel·lectual constant. Alguns dirien que era un avançat al seu temps. Va sacsejar l’Església el 1895 i durant un parell d’anys li van prohibir dir missa i fins i tot viure a Barcelona. Va viatjar pel món, va cartejar-se amb grans poetes, i sempre va mantenir la fe per fer el bé, ajudant i lluitant contra la pobresa. És a dir, va creure en la bondat dels humans. L’escriptura i la correspondència amb poetes, escriptors i amics el va mantenir alerta. La ploma va ser la seva força. Com quan va escriure, quan estava proscrit, En defensa pròpia o el recull poètic Flors del Calvari (1896).
I vet ací que aquest estiu 2022, mossèn Cinto Verdaguer torna a estar de moda. 120 anys després de la seva mort, rememorem la seva estada durant la seva travessa dels Pirineus. Revivint l’etapa excursionista, muntanyenca i caminadora de Verdaguer. 
Durant aquest juliol 2022, la Biblioteca Nacional ha publicat un vídeo a les xarxes socials amb una selecció del fons que parla de Verdaguer i el seu pas per Andorra. I és que la productora FilmExplora està rodant a Andorra una pel·lícula sobre mossèn Cinto, titulada Canigó 1883!
I aquí amb actors i figurants andorrans i forans es recorda i es reviu pas a pas tot el que va fer Cinto Verdaguer al Principat fa 139 anys. És a dir, pujar dalt dels cims amb sotana i els hàbits de l’època, que ja té mèrit! I rememorar amb il·lusió aquell capellà, escriptor, excursionista, aventurer que tan bé va copsar la nostra societat.
Mossèn Cinto Superestar.