Mouctar Diakhaby

Assegut a la graderia. La mascareta posada i vestit de curt. Poc abans va dir... Ja n’hi ha prou. Es va negar a jugar. Un rival, segons l’acta del partit, li  va dir “negre de merda”. Mouctar Diakhaby, defensa central del València, decideix sortir del terreny de joc. Els seus companys l’acompanyen, però després van tornar al verd per seguir amb el partit. Ell, ja substituït i mirant el partit des de la graderia amb una targeta groga. El rival, Juan Cala, va continuar jugant. El capità dels valencians, Juan Gayá, va explicar un cop finalitzat el partit que van tornar perquè els van amenaçar de treure’ls tres punts i alguna cosa més. En fi, la dignitat ja l’havien perdut. Ningú sap si a Diakhaby el van insultar o no. Per la seva reacció no li van recitar un poema de William Shakespeare. En quin moment van pensar els seus companys que creien Diakhaby, que el racisme és fatal, però que tornaven al camp perquè si no els treien els tres punts? Queda clar que la lluita contra el racisme queda supeditada a la classificació? Només hi va haver un perjudicat. Un jugador que es va quedar desolat a la graderia i que ho va veure moltíssima gent i, sobretot, molts nens i nenes per la pantalla. Jo pronostico que la polèmica quedarà en un no res, ni tan sols un avís, que el rival marxarà de rositas perquè ningú ha sentit res. I la moralina està clara: quan torni a passar, aquests jugadors que cobren milions d’euros, tornaran a quedar-se sobre el tapís verd i no diran res. Ja portaran samarretes amb Stop al racisme. Alguns d’ells escriurà frases al seu Instagram. Com sempre, passarem l’esponja i netejarem les nostres maleïdes misèries d’éssers humans.