Moviment de calerons

La duana està en revolució, o potser és una evolució. En tot cas, l’article de contraban que més es detecta avui en dia és el simple bitllet de banc. Aquesta setmana passada, varen sortir les dades de la duana espanyola pel primer semestre de l’any. Seguint una llarga sèrie de declaracions similars, aquest any es confirma la tendència: s’han comissat uns 150.000 paquets de tabac –que deuen valer cap a 700.000 euros, si ho calculo bé–, però en el mateix període s’ha detectat un milió i mig d’euros que intentaven passar il·lícitament. Més del doble que el valor del tabac.

Bé, podríem fer una reflexió sobre la situació estranya del tabac, droga nociva i a la vegada font important d’impostos lícits, però ho deixarem per a una altra vegada. En comptes d’això, parlem una mica dels diners. Pel que jo sé, els diners en líquid són la manera natural de pagar els deutes i comprar coses, ¿oi? Fins i tot diria que es varen inventar –amb la participació activa dels governs, per no dir la Unió Europea– per facilitar els intercanvis econòmics i el funcionament de l’economia. Sembla doncs perfectament natural que en tinguem i en fem ús. A l’inrevés, sembla un despropòsit monumental mirar malament el ciutadà que, justament, els faci circular.

M’he topat personalment amb aquesta desconfiança, com molts. Fa temps, vaig vendre un cotxe, que vaig cobrar en efectiu. Era un feix de bitllets molt macos, alguns d’aquells colors verd clar i púrpura que poques vegades tenim ocasió de tocar –i per a mi era la primera vegada en anys. Però, és clar, quan vaig arribar al banc per fer l’ingrés, em va tocar justificar-ne la provinença.

S’entenen els motius per què hagi de ser així. Però el fenomen no deixa de ser contradictori. D’una banda, som en una època en què el moviment de les persones i dels seus diners no deixa de ser molt més fàcil que en cap època històrica anterior. El Mercat Únic Europeu n’és un bon exemple, i és possible que Andorra n’hagi de poder beneficiar en el futur. Pel cap baix, ens ho estem plantejant.

Però, de l’altra banda, ens trobem amb un nombre creixent de traves que en podríem dir burocràtiques. Et podràs desplaçar de tal país a tal altre, però a condició de disposar de documents personals oficialment aprovats. Igualment, podràs fer circular els teus diners, però declarant-los de la manera prescriptiva. De vegades, pot ser que t’obliguin àdhuc a fer servir certs mecanismes concrets –serveis prestats no per les mateixes administracions sinó per empreses privades (sistema bancari).

Tots sabem que si no fos pels controls administratius, es produirien abusos del sistema, alguns bastant indesitjables. Però també és clar que aquestes traves tenen l’efecte de des­animar els intercanvis econòmics lícits –el contrari del que es buscava en primer lloc.