Divendres i dissabte 31 de maig i 1 de juny es van celebrar a Tremp les Segones Jornades d’Arqueologia i de Paleontologia de l’Alt Pirineu i Aran. Les 26 comunicacions que els diferents equips de treball i de recerca van presentar van ser suficients perquè tinguéssim una visió àmplia del que es fa en aquest àmbit regional de Catalunya. L’Alt Pirineu i Aran, lluny de ser una regió apartada de les grans àrees urbanes, també té un interès per a la recerca científica, en aquest cas l’arqueològica i la paleontològica. M’agradaria destacar la vinculada al món universitari, que va ser representat per diferents equips de les universitats Autònoma i de Barcelona, així com per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Pel que concerneix l’arqueologia, el poblament de la muntanya en diferents èpoques històriques va centrar bona part de les exposicions. Excavar a l’Alt Pirineu no és una feina fàcil, l’orografia i el clima limiten molt les diferents iniciatives. Bona part de les excavacions, que es troben a quilòmetres de carreteres i pistes, requereixen un esforç físic i monetari suplementari que no trobaríem en jaciments situats a altres llocs del país.
L’Alt Pirineu és una terra dura, prou que ho sabem, però no per això ha de ser el gran oblidat dels diferents discursos historiogràfics. Aquestes recerques, conjuntament amb les de base documental, aporten noves visions del que va ser la vida a la muntanya.
M’agradaria esmentar, amb permís dels altres participants, les quatre comunicacions que estaven lligades al projecte Muntanya Viva, que dirigeix la professora Marta Sancho i Planas de la Universitat de Barcelona. Els Altimiris, Sant Martí de les Tombetes, la Vilavella de Castellet i les Esplugues de Segur, configuren quatre jaciments del Pallars Jussà que mostren diferents tipologies de poblament de muntanya, de pagesos i pastors, que a grans trets podem englobar entre la tardoantiguitat i la plena edat mitjana.
Santa Cecília dels Altimiris, situat just al damunt del congost de Mont-rebei, era una comunitat monàstica, amb uns orígens que hem de situar a la tardoantiguitat, lligada segurament a l’explotació dels recursos naturals i a la ramaderia. Poca cosa coneixeríem d’aquestes comunitats, anteriors a l’arribada dels carolingis i a l’establiment definitiu de la regla de Sant Benet, a no ser per la recerca arqueològica i l’ajut de la poca documentació de què disposem. La constància de les diferents campanyes i la feina de l’equip d’arqueòlegs i estudiants de la Universitat de Barcelona recuperen de l’oblit part del passat dels pobladors de les muntanyes, de la gent que fangava i vivia de la terra.
