Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Museu en moviment




Pel camí sonen a la ràdio Becky G i Natti Natascha. Canten “sinpiyama, sinpiyama, nos vamos a la cama...”, un bucle que no s’acaba mai. Amb el canvi de temps, acabaran fatal. Tot un contrast amb les senyoretes de classe alta i maneres delicades que vaig a veure a Ordino: la Sumta dels Areny-Plandolit i la Maria Lluïsa de casa Rossell. 
La primera és la protagonista de l’adaptació de les Andandarà de la novel·la de Joan Peruga, que des de l’estiu té lloc en el museu de la casa noble, i la segona de l’exposició La casa Rossell, una mirada interior, que, a partir dels objectes, mostra la vida de l’altra casa benestant de l’Andorra del passat.
La Sumta no només protagonitza l’espectacle, sinó també la ruta literària que es pot seguir a la parròquia amb un full informatiu inicial i un sistema de codis QR distribuïts en vuit punts. Un sistema modern i tecnològic per conèixer el passat. Dos exemples de literatura que surt del llibre per cobrar vida i anar més enllà dels lectors tradicionals, de literatura que serveix per explicar un paisatge, una societat, una època. 
La companyia Andandarà ha creat aquest Últim estiu a Ordino per celebrar els vint anys de la novel·la de Peruga i ha aconseguit un espectacle senzill, delicat, essencial, subtil, en el qual tots els objectes, detalls i gestos són importants. Un espectacle curt –massa curt?– ideal com a introducció a l’univers dels Areny-Plandolit i l’Andorra del segle XIX, apte per a tots els públics.
El públic ja coneixia el museu, però amb l’espectacle l’espai prenia una nova dimensió per a ells, era com un redescobriment. El museu cobrava vida, es tornava més atractiu i també més significatiu, connectava amb la història i amb la literatura. 
Seria ideal que un espectacle com aquest passés a formar part de l’oferta del museu Areny-Plandolit de manera fixa, amb representacions en determinats moments de l’any. 
I, posats a demanar, també seria ideal que el muntatge que l’Arxiu Nacional va encomanar a Joan Hernàndez per a les Jornades de patrimoni, Estimadíssima Maria Lluïsa, es pogués veure de nou. Seria ideal que les senyoretes d’Ordino circulessin sovint pels museus.
I, si les senyoretes riques circulen per diferents escenaris, potser també seria ideal que les senyoretes pobres i treballadores, les pageses i minyones, es convertissin en protagonistes: la Manela de Frontera endins podria prendre la veu a la casa Cristo d’Encamp, la padrina de Set lletanies de mort o la de La neu adversa, podrien explicar com ha canviat aquest país a la casa Rull de Sispony...

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte