Ho hem aconseguit: els set museus que depenen de Cultura van caure el 2016, després d’un lustre d’intentar-ho, per sota dels 60.000 visitants. Exactament, 59.793. Rècord del mil·lenni. És veritat que només se’n va perdre dos centenars respecte al 2015, i que això ha permès als responsables del ministeri afalagar-se l’oïda dient que les xifres s’han mantingut “molt estables”. Però això serà per als que tenen memòria de peix. Si algú s’hagués molestat a anar a l’hemeroteca hauria comprovat que no a la prehistòria, sinó el 2011!, van ser més de 80.000 els turistes que van desfilar pels museus públics. Facin comptes: en sis anys –els sis de Govern demòcrata, ja és casualitat– aquests equipaments han perdut un de cada quatre visitants. Si baixem al detall trobarem casos feridors com el del Postal, que ha tancat el curs amb unes paupèrrimes 2.200 entrades, per no parlar d’Andorra Romànica, que ha aconseguit el que semblava impossible: desbancar el Postal de l’última posició. Les causes són moltes i diversos experts les han desgranat els últims mesos en aquest diari. Però, què fa el ministeri? Invertir en noves i milionàries infraestructures –el Thyssen, el Rosaleda, l’espai dels frescos– i apostar-ho tot, pel que fa als museus realment existents, al mantra d’un pla estratègic amb l’horitzó del... 2023! Tenint en compte que l’exministre Esteve ja en parlava i que l’anunciava per al 2015, el lector comprendrà el lògic escepticisme que tot plegat genera. Però la pregunta de veritat és: i d’aquí al 2023, què? Continuem perdent visitants com si res? Doncs sembla que sí. Però mirin-s’ho pel costat bo: per sota de 0 –o dels 1.945 d’Andorra Romànica– és molt difícil, per no dir impossible, baixar.
