Músic mal pagat no fa bon so

És cert que el turisme gaudeix de bon nom en aquest país, tal com ens va recordar no fa gaire el ministre. De fet, hi ha un sentiment ampli que vivim en gran mesura d’ell. Ens sorprenen, doncs, certes reaccions, certs comportaments poc delicats que es reprodueixen des de fa anys vers els visitants. Em deia un empresari del sector que ens falta simpatia. Que a la duana ja hauríem de rebre els cotxes que accedeixen al Principat amb un somriure. Aquesta no és l’única veu que s’expressa en aquest sentit. Fa més d’una dècada que es té establert com a objectiu prioritari la millora de l’atenció al client en comerços i hotels. Esperem haver progressat des d’aleshores però, en tot cas, la fita segueix sent una de les anomenades quan s’analitza l’estat de la qüestió. Recentment en tornava a parlar la Cambra de Comerç. Formació per al personal de la restauració, de les botigues i dels allotjaments. Aquesta torna a ser la recepta. Però, més enllà dels coneixements, hi ha un aspecte clau a tenir en compte si cerquem l’excel·lència en l’atenció a la gent que ens visita. Una peça que fa que l’engranatge no grinyoli i que diferents col·lectius patronals han assenyalat en les darreres setmanes. Els mateixos empresaris accepten que les plantilles no són prou ben pagades. Que cal una revisió de les condicions. Posar-les al dia, vaja. Se sol dir que músic pagat no fa bon so. Però no és menys cert que aquest mateix músic farà segons els ingressos que percebi al final de l’actuació. Els responsables dels negocis han detectat el problema. Estem segurs que actuaran per esmenar-lo.