Últim article sobre la música rara!
Per concloure us escriuré una llista d’autors per si voleu investigar i us parlaré dels corrents musicals i interdisciplinaris d’avantguarda que són hereus directes o indirectes de la tradició electroacústica.
La llista:
Adolfo Núñez, Aquiles Pantaleão, Ariel Martínez, Alvin Lucier, Alberto Bernal, Bruno Maderna, Bernard Parmegiani, Barry Truax, César Bolaños, Coriún Aharonian, Charles Dodge, Chris Chafe, Dubravko Detoni, Edgard Varèse, Eduardo Bértola, Eduardo Polonio, Emanuele Pappalardo, Élisabeth Chojnacka, Francisco Lopez, Francisco Kröpfl, François Bayle, Francis Dhomont, György Ligeti, Gottfried Michael Koenig, Horacio Vaggione, Henri Pousseur, Iannis Xenakis, Ivo Malec, John Cage, Juan Amenabar, Jean-Claude Risset, Jorge Antunes, James Tenney, John Chowning, Jacqueline Nova, Javier Alvarez, Jaap Vink, Joel Chadabe, Jocy de Oliveira, José Iges, Karlheinz Stockhausen, Kaija Saariaho, Krzysztof Penderecki, Kaija Anneli Saariaho, Louis and Bebe Barron, Luciano Berio, Luc Ferrari, Luigi Nono, Luisa Maria Mucillo, Mauricio Kagel, Milton Babbit, Mario Davidovsky, Mesías Maiguashca, Milan Stibilj, Olivier Messiaen, Otto Luening, Pierre Schaeffer, Pierre Henry, Philippe Manoury, Pauline Oliveros, Pierre Boulez, Paul Lansky, Paul Lansky, Steve Reich, Sergio Luque, Tristan Murail, Trevor Wishart, Toru Takemitsu, i un llarg etcètera, però amb això ja en teniu per començar.
I per últim, quatre línies sobre les disciplines artístiques d’avantguarda, aquelles que un servidor acostuma a explorar. Pel que fa a tipologies pròpiament sonores hi ha tot allò que es coneix com a art sonor, que engloba una sèrie de pràctiques artístiques en les quals l’objectiu són les diferents nocions del so i la pràctica de l’escolta, entre les quals trobem la instal·lació sonora, l’escultura sonora, l’acció sonora, la intervenció sonora, el paisatge sonor i la poesia sonora. Però també cal mencionar l’art dels nous mitjans, que és tota expressió artística que incorpora l’ús de les noves tecnologies i que acostuma a tenir un caràcter pluridisciplinari, com el videoart, les instal·lacions multimèdia, l’art interactiu, el net art, la realitat virtual i la intel·ligència artificial, entre altres, i on el so rar sovint en forma part, i per tant havia d’estar en aquest últim article.
Avui en dia els corrents són variats i sorprenents, les possibilitats tecnològiques i les recerques pluridisciplinàries estan a l’ordre del dia. Per això, totes aquestes noves formes d’art potser ja no es poden dir noves, ja que els mitjans estan àmpliament integrats i assimilats, el que em porta a la reflexió que allò que he estat anomenant música rara en aquests deu articles potser no es mereix aquesta denominació i en canvi, potser, els rars sou tots aquells que no en sabeu res d’aquestes formes d’expressió artística, sobretot aquells i aquelles que treballeu en el món de la cultura. Però no em feu cas, això només és un article d’opinió més.