Avui continuo amb la sèrie que he titulat música rara amb la intenció d’aportar una mica de llum sobre les noves formes musicals vinculades a la tecnologia, l’electrònica i la informàtica musical. En aquest article faré quatre pinzellades sobre els corrents i els artistes que precedeixen el que es coneix com l’inici de la música experimental seria, o música electroacústica que sorgeix a mitjans del segle vint.
A finals del segle dinou la música occidental ha viscut fortes revolucions amb aportacions de músics que trenquen amb la tradició de la música assentada en la tonalitat, en el sistema d’escales majors i menors. A més amb el nacionalisme veiem com la música tradicional influeix en els compositors, que busquen consolidar una nova identitat incorporant en les seves obres escales i ritmes propis del seu país.
Plantejaments musicals com aquests inicien la diversificació que es viurà posteriorment i influiran per afinitat o contrarietat tota una nova fornada de músics de principis del segle vint que buscaran noves sonoritats per expressar millor els temps moderns, ens trobem en el moment del naixement dels ismes: impressionisme, expressionisme, atonalisme, serialisme, neoclassicisme i noves formes de nacionalisme, entre altres. D’aquesta època podem citar compositors com Debussy, Schönberg i els seus deixebles Webern i Berg, Stravinski, Satie, Gershwin, Varèse, Bartók Ives, Ravel, Messiaen, Tippett, Copland, entre molts altres que proposen nous models musicals i estilístics que marcaran diverses generacions.
L’àmbit de l’estètica i el pensament també són importants per entendre tot aquest procés. El músic Busoni amb el seu Esbós d’una nova estètica de la música planteja, entre altres coses, que la recerca musical hauria d’anar dirigida a explorar àmbits com l’electroacústica i la música microtonal i aquestes idees influeixen profundament en els músics de l’època i més enllà; a més texts com el Manifest del futurisme de Marinetti també influiran en diverses disciplines artístiques i en el pensament de l’època establint les bases del futurisme i la inauguració del moviment avantguardista plantejant la màquina i el moviment com els temes principals d’aquesta nova corrent. Així mateix, idees com l’alliberació del sistema temperat de dotze notes del piano o fins i tot l’eliminació de l’intèrpret en l’equació de la producció musical van arrelant i prenent forma.
Les aportacions científiques són també determinants a crear aquest caldo de cultiu que es va preparant. Tenim l’exemple del text de Helmholtz del 1863 titulat Sobre les sensacions del to que va proporcionar una comprensió de la física del so que plantejava la possibilitat de treballar amb una paleta tímbrica il·limitada més enllà del que permet la instrumentació tradicional i que influiria en la creació d’instruments nous com el Telharmonium. Però també l’evolució tècnica en la radiodifusió serà un element important en l’aparició de noves formes musicals a partir del 1950.