Avui us vull parlar d’alguns dels centres d’ensenyament, recerca i investigació musical més importants en la línia del que he anat anomenant música rara. Crec que a aquestes altures d’aquest cicle d’articles els lectors ja haureu imaginat o podeu intuir que tot això s’ensenya en algun lloc.
Primer vull parlar-vos una mica sobre l’Institut de Sonologia del Conservatori Reial de la Haia. La història d’aquesta institució es remunta al 1956 als laboratoris d’investigació de la Philips a Eindhiven que van viure un dels moments artístics més remarcables quan es va crear el Poème électronique, una performance  audiovisual automatitzada en la qual van participar Le Corbusier, Iannis Xenakis i Edgar Varèse. Més endavant, el centre es va desvincular de la corporació Philips i es va traslladar a la Universitat d’Utrecht, on es va anomenar primer STEM i després Institut de Sonologia, quan va estar sota la direcció de G. M. Koening.
Durant aquella època va agafar renom internacional per les potents computadores que tenien i per la creació de nous equips electrònics, alguns d’ells que encara s’utilitzen. Finalment l’Institut es va traslladar al Conservatori Reial de la Haia, des de llavors segueix oferint formació al més alt nivell amb diverses línies de treball, que van des de la producció de música electrònica, la teoria musical, la síntesi d’àudio digital o la psicoacústica entre altres. És una institució que ha permès la creació artística, la producció industrial i la formació des de fa més de 50 anys.
Un altre centre de referència és l’IRCAM, Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique, és un organisme associat al Centre Georges Pompidou de París, que va ser creat el 1969 per Pierre Boulez. En el si d’aquesta institució s’ha dut a terme recerca, investigació i formació entorn del fenomen sonor i la música d’avantguarda. S’han desenvolupat programes com Max/MSP, actual Max, i s’han desenvolupat tècniques compositives com ara les de la música espectral. Ha esdevingut el símbol de l’academicisme musical a Europa per la seva trajectòria i les seves aportacions a la música contemporània.
Evidentment hi ha molts altres centres que es dediquen a ensenyar, investigar i divulgar aquests corrents d’avantguarda, per exemple on vaig estudiar el postgrau i el màster, el Centro Superior de Estudios Musicales Katarina Gurska de Madrid, a Barcelona hi ha l’Esmuc, el Centre de Sonologia Computacional a la Universitat de Pàdua, el Kunitachi College of Music de Tòquio on s’ensenya art multimèdia, el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, que inclou l’especialitat de sonologia, i no puc acabar sense mencionar la Fundació Phonos, hereva de Phonos, una institució pionera a Espanya pel que fa a música rara, fundada per Josep Maria Mestres Quadreny, Andrés Lewin-Richter i Lluís Callejo. Un centre que ara forma part de la Universitat Pompeu Fabra.
Com seria un centre de recerca artística a Andorra? Algú s’ho imagina?