Música rara (VIII)
En aquest nou article sobre la música electroacústica em vull centrar en la revolució digital i el que ha representat per a la música.
La història de la computació ve de lluny, els sistemes de càlcul tenen més de dos mil anys d’antiguitat i la teoria de l’algoritme la desenvolupa el matemàtic persa Al-Juarismi cap al 830, però l’ús de computadores per a la creació musical és molt més recent. El 1950 a Austràlia apareix la primera computadora dissenyada per generar melodies, la CSIR Mark 1, que permetia reproduir melodies populars. El 1951 es va fer la primera interpretació en públic de l’himne nacional d’Anglaterra amb el Ferranti Mark 1, que serviria per interpretar més música, que a més seria enregistrada per la BBC i esdevindria la primera música per ordinador fixada i que es pot escoltar avui en dia a Sound Cloud. A poc a poc s’aniria desenvolupant la tecnologia de la computació per ampliar les possibilitats musicals. També a la dècada dels 50 apareix el programa MUSIC I, el primer a permetre la composició algorítmica i gràcies al qual es va crear la Illiac Suite per quartet de corda. Al Japó també es va crear una computadora amb aquest fi, la TOSBAC, de la qual sorgiria l’obra TOSBAC Suite. De totes maneres aquests sistemes eren encara extremadament cars, no permetien el processament en viu i només permetien produir uns quants minuts de música, de manera que es va començar a experimentar amb sistemes híbrids analògic-digitals, que serien utilitzats per compositors com Iannis Xenakis, pioner de la música estocàstica, i Pietro Grossi.
Per no seguir enumerant computadores i avenços tecnològics, només diré que els circuits impresos, els circuits integrats i els microprocessadors farien avançar les computadores fins a arribar al que es coneix com la computadora personal, la primera d’elles llançada al mercat a gran escala amb el nom d’Apple II, no calen presentacions. Tota aquesta tecnologia ha permès fer música composta i interpretada per ordinadors, música creada per ordinadors i interpretada per humans, música creada per humans i interpretada per ordinadors, música improvisada per ordinadors, música generativa, música estocàstica basada en sistemes estadístics, nous sistemes tonals interpretats per ordinadors com la Silver Scale, música electrònica en viu, entre altres.
El que resulta fascinant és que avui en dia un ordinador personal permet fer una producció musical des de la composició fins a la distribució pública. Hem passat d’aparells caríssims i gegants per reproduir quatre notes a ordinadors portàtils que et permeten escriure música, interpretar, enregistrar, editar, mesclar, masteritzar i distribuir, ocupant un espai ridícul en comparació i a un preu molt assequible si pensem en tot el que s’hi pot fer. Actualment la tecnologia digital és indissociable de la música electroacústica i de la música en general i està aquí per quedar-se.