Nabucodonosor II

El rei Nabucodonosor II va regnar sobre Babilònia entre els anys 604 i 562 abans de Crist. A més de ser un gran rei, un dels més importants de la seva dinastia, també tenia un nom divertit, gairebé apte per provocar alguns suspensos en cas de fer-lo servir en el text d’un dictat. A més, és l’exemple perfecte per il·lustrar com la llengua en què busquem alguna cosa a internet pot tenir la seva importància.
Veureu: si el busqueu amb la versió del títol d’aquest article, tan sols trobareu textos o articles en català, en castellà o en italià i, sense voler desmerèixer aquestes llengües, els resultats no tindran gaire entitat.
Aleshores, em preguntareu, en quina llengua cal buscar aquest sobirà si ens el calgués presentar a algú? El nostre amic reinterpretat a l’òpera Nabucco surt en francès com en llatí escrit Nabuchodonosor amb ch, consonant pronunciada de manera diferent en ambdues llengües, mentre que en anglès li canvien fins i tot la primera vocal i apareix com a Nebuchadnezzar. Totes aquestes traduccions tenen una retirada, es reconeix que es tracta de la mateixa figura històrica, però això no ens ajudarà gaire si ens hem d’adreçar a Sant Google per buscar més informacions.
El problema, és clar, és que gairebé ningú buscarà per una de les versions més autoritzades, com ara Nabu-kudurri-usur. Aquesta seria com l’haurien pronunciat en versió original en llengua babilònia. Una part de les nostres dificultats sens dubte provenen de la cadena de transmissió que, passant per la Bíblia i l’hebreu, es transcriu com Nebukadre’ssar (amb una r) o bé Nebukadne’ssar (amb una n) segons el lloc. En definitiva, s’està posant complex seguir la pista d’una persona històrica amb tant de relleu com va ser un rei babiloni del Vell Testament. És una veritable Torre de Babel, en què no ajuden les vagaries de moltes generacions d’escribes que no sempre copiaven correctament allò que tenien al davant. Sort que, de cara al futur, ja disposem d’aquella gran eina que és Control-C més Control-V, que ens permet copiar els noms amb exactitud i precisió, sense introduir canvis espuris en el text original.
Més enllà de les nostres dificultats onomàstiques, és interessant examinar el significat original del nom. Aquí, però, és on ens trobem amb la interpretació d’un nom en una llengua semítica (la babilònia), però que s’escrivia fent servir caràcters cuneïformes sumeris, i ningú sap del cert de quina família lingüística era el sumeri. El resultat d’això és que tenim clar que la part Nabu és el nom d’un déu, mentre que usur seria l’imperatiu del verb protegir. Si admetem que kudurri vol dir la meva propietat, el significat que se sol donar al nom varia entre Que el déu Nabu protegeixi la meva propietat, o bé el meu regne, o bé la meva descendència.
La cosa és oberta a interpretació, però personalment m’agrada la versió que parla de descendència. Fa un paral·lel amb el nom del seu pare, que era Nabu-apla-usuri volia dir que Nabu protegeixi el (meu) fill, o del rei Baltasar (Baal-shar-usur, que el senyor déu Baal protegeixi el rei), exactament allò que devien pensar després de l’incident de la mà escrivint a la paret.
Queda clar que no estem parlant dels noms propis o naturals d’aquests personatges, sinó de noms dinàstics o auspiciadors que s’hauran assumit en el moment de pujar al tron. Gairebé serien com a títols, tendència que segueix una mateixa tradició que es troba en altres contextos semítics des d’Egipte fins a l’Imperi Hitita. Ni tan sols sabem com es deien en la intimitat.
No sé si el vell Nabucodonosor ens observa des d’allà on és actualment (la secció VIP de l’infern segons la religió babilònia?), però tampoc crec que en realitat li importi gaire que durant els últims 2.500 anys els humans ens recordem d’ell pel seu nom oficial. Al contrari, probablement li hauria de fer gràcia que ens recordem d’ell amb el nom que fos. No crec que es recordin de cap de nosaltres d’aquí l’any 4.521 però, per si de cas ho fan, m’aniré meditant un nom dinàstic que sigui fàcil de pronunciar per les formigues.