Govern ha obert la caixa dels trons en proposar la modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d’octubre del 1995, atenent la posició del Grup Parlamentari Demòcrata amb relació a l’establiment, per llei, de l’acord de Govern del 2001 pel qual s’han concedit passaports andorrans a persones que no havien pogut renunciar a la d’origen perquè la normativa del país no ho permetia, un total de 366, entre el 2001 i el juny d’aquest any. Es vol evitar crear un supòsit que legalitzi la doble nacionalitat per considerar que es vulnera el principi d’igualtat i que podria ser inconstitucional. El meu partit defensa obertament que els nacionals andorrans puguin disposar legalment d’una altra nacionalitat, en uns termes i condicions –el principi d’efectivitat que estableix que en cas de conflicte davant estats tercers es reconegui la nacionalitat amb la qual la persona té una vinculació real i efectiva, i els convenis de doble nacionalitat– coherents amb la voluntat expressada al llarg dels anys de donar valor i major consideració a la condició de nacional andorrà i per donar resposta a la realitat demogràfica, política, jurídica i econòmica del nostre país, molt allunyada i diferent de la que va portar a l’aprovació de la llei de la nacionalitat.

Per aquest motiu no podíem oposar-nos a la proposta del Govern, però sí que la supeditem a l’establiment de convenis de nacionalitat amb aquells estats que no prevegin en el seu ordenament jurídic la renúncia a la seva nacionalitat. L’objectiu és permetre l’adquisició de l’altra nacionalitat sense l’exigència de la renúncia de la seva nacionalitat d’origen, però sense que es prevegin vies privilegiades d’accés a la nacionalitat ni la reducció dels terminis de residència per a l’obtenció de la nacionalitat per aquesta via. Una proposta que bé podria obrir la via a treballar amb altres convenis la signatura dels quals hauria de permetre donar la millor solució i regular amb seguretat les qüestions lligades a aquesta doble condició de nacional i així se salvaria la vulneració del principi d’igualtat, manifestada per Demòcrates per Andorra. Pel que fa a la inconstitucionalitat de la mesura legal, la seva aprovació podria ser elevada al Tribunal Constitucional i aquest manifestar-se al respecte, qui és el competent per interpretar la carta magna.

Crec que hi ha una confusió (volguda) amb la doble nacionalitat. El vincle jurídic d’una persona amb dos Estats no ha d’implicar automàticament la “doble” ciutadania, com tampoc significa que aquestes persones estiguin sotmeses de forma simultània a la legalitat d’ambdós països. Segons la nostra Constitució els drets polítics corresponen exclusivament als ciutadans, que són els andorrans que gaudeixen del dret de sufragi: els drets polítics de votar, de ser votat i d’exercir un càrrec públic. Es pot tenir doble nacionalitat, però no dos ciutadanies a la vegada.

No hem plantejat aquesta possibilitat, però el que sí que plantegem és la reducció a deu anys del període de residència (de forma interrompuda o ininterrompudament) per demanar la naturalització amb caràcter general, sempre que la persona interessada acrediti haver mantingut la residència principal i permanent durant els cinc anys anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.

Considerem que és just i raonable pensar que totes les persones que contribueixen, i han contribuït, al creixement del nostre país, el puguin sentir com a seu i que l’Estat així els hi pugui reconèixer. Estem convençuts que la participació plena dels ciutadans és la clau per una bona i exitosa integració i cohesió social. D’altra banda, organismes internacionals com la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància va recomanar, el 2012, a les nostres autoritats: “d’agilitar més la legislació sobre la nacionalitat en el sentit de facilitar-ne l’accés reduint el requisit d’anys de residència per obtenir-la a deu anys, tal com estableix el Conveni europeu sobre la nacionalitat (Art. 6.3)”. Aquest organisme valorava també que la nostra legislació possibilités mantenir la doble nacionalitat.

Demòcrates, però, opinen que les nostres propostes no “aporten valor” a la nacionalitat, ans al contrari, la devaluen. Ells proposen endurir-ne l’accés supeditant-la a demostrar (com?) “una bona conducta cívica (?)”. En lloc d’anar endavant, anem enrere. En lloc de reconèixer drets, premien.

Malgrat tot, aquesta modificació de la llei pot ser el marc d’un diàleg cívic i franc per adaptar la nostra legislació a un món amb una dinàmica d’integració política i econòmica i reconèixer el dret a conservar la nacionalitat d’origen després d’obtenir la nova.