“Nada te turbe, nada te espante,/ todo se pasa, Dios no se muda,/ la paciencia todo lo alcanza./ Quien a Dios tiene nada le falta./ Sólo Dios basta.”

Nada te turbe és una preciosa corranda –poesia d’extensió acotada, moltes vegades musicalitzada– de Santa Teresa de Jesús, mística i apòstol incansable i una de les grans figures de l’església i de la literatura. 

Aquesta santa, dona de gran fe i fortalesa, fou proclamada doctora de l’església pel papa Pau VI. El seu dinamisme actiu i emprenedor li ve del silenci interior en l’escolta de Deu. Avançada al seu temps, va fer coses impensables per a una dona de fa cinc segles: va fundar l’Orde de les Carmelites Descalces i va opir nomposos convents, duent a terme una gran renovació dins de l’Església.

Nada te turbe, neix de les seves vivències espirituals i de la seva comunicació amb Déu. L’escriu per encoratjar-se i enfortir-se, davant de les moltes lluites i dificultats que va tenir al llarg de la vida. Així, és com si es digués a si mateixa: “Teresa, no tinguis por”. Per això, duia aquesta oració sempre al seu peviari.

 És una oració curta, però molt poderosa, que ha estat utilitzada durant segles per cristians de tot el món. Aquest poema, que ressona com un mantra i relaxa l’ànima, ens parla de la confiança i l’abandó en Déu, de la paciència, la fe, la perseverança… Resumeix, de manera senzilla i magistral, tota l’acció que Déu pot fer en una ànima.

El vers “Nada te turbe, nada te espante” fa referència a les paraules que Jesús va dirigir als seus deixebles, moments abans de la seva passió: “Que els vostres cors s’asserenin” (Jn 14,1). Ens anima a confiar en Déu. Ens convida a lliurar a Déu les nostres preocupacions i temors; a no patir, innecessàriament, per tants desassossecs que tenim. Si Déu és amb mi, què he de témer? “Per què m’he d’amoïnar? No és assumpte meu pensar en mi. Assumpte meu és pensar en Déu. És cosa de Déu pensar en mi” (Simone Weil).

“Todo se pasa, Dios no se muda” ens recorda que tot és canviant. Allò que avui ens fa patir, demà pot desaparèixer. Com diu el refrany, “no hi ha mal que duri cent anys”; tanmateix, Déu no canvia. És l’únic que roman, immutable, inalterable, en la seva essència divina. Sempre és present per ajudar-nos en tot moment. “No tinguis por, que jo soc amb tu. No t’angoixis, que jo soc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa” (Is 41,10).

“La paciencia todo lo alcanza” ens encoratja a mantenir la calma i la serenitat en la nostra relació amb Ell. Quan fem una petició a Déu, reclamem accions immediates, i els plans de Déu moltes vegades porten el seu temps. La paciència va íntimament relacionada amb la fe i la confiança en Déu. “Tot el que passa succeeix com hauria de ser, i si observes amb atenció, ho trobaràs així” (Marc Aureli). 

“Quien a Dios tiene nada le falta” ens recorda que hem de tenir confiança en Déu, com un nen petit, que no dubta de l’amor dels seus pares, perquè sap que li donen el millor per a ell. Amb Déu tot ho posseïm. Coneix millor que ningú les nostres necessitats: “Els qui coneixen el teu nom confiaran en tu, perquè tu, Senyor, no abandones els qui et cerquen” (Salm 9:11).

Finalment, “Solo Dios basta” fa referència a la set de Déu que tots posseïm dins nostre, una set de Déu que només, Ell, pot saciar. “Santa Teresa ens ensenya a ser testimonis incansables de Déu, de la seva presència i de la seva acció; ens ensenya a sentir realment aquesta set de Déu que existeix al més profund del cor, el desig de veure Déu” (Benet XVI).

Personalment, aquest poema em proporciona serenor i una gran pau. Us convido que escolteu la pregària de Nada te turbe cantada per Taizé. El cant d’aquesta comunitat aconsegueix apaivagar el cor que, alliberat de la seva inquietud, es pot opir a la presència. És un cant meditatiu que ens ope a l’escolta de Déu.