Nadal és la festivitat religiosa que celebra el 25 de desembre el naixement de Jesús. Prové del llatí Nativitas, que significa naixement. El temps de Nadal s’inicia la tarda de la vigília de Nadal (24 de desembre) i conclou amb la festa del Baptisme del Senyor, que se celebra el diumenge següent al 6 de gener, festivitat de l’Epifania, o adoració dels Reis Mags.

L’evangelista Sant Lluc relata així el naixement de Jesús: “Mentre eren allà, se li van complir els dies i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en un pessebre, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal” (Lc 2, 6-7). “Tot això va passar perquè es complís el que el Senyor havia dit per mitjà del profeta: la Verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir Déu amb nosaltres”. (Mt 1, 22-23).

La gruta on Jesús va néixer a Betlem era coneguda i venerada pels primers cristians. Sobre ella, Santa Elena va fer construir la Basílica de la Nativitat l’any 326. Tot i que és difícil determinar en quin moment l’Església va començar a celebrar Nadal, se sap que aquesta festivitat va ser oficialitzada el 25 de desembre de l’any 336, durant el govern de l’emperador Constantí.

El naixement de Jesús marca el fet més important de la història del món: Déu es fa home per salvar-nos i obrir-nos les portes del cel. Jesús va voler néixer i viure en el món per apropar-se i ser un enmig de nosaltres. Amb Ell neix l’esperança de la vida eterna. És el guia que ens apropa a Déu.

Nadal és un moment màgic de l’any en què ens reunim, amb especial il·lusió, amb la família i també amb els amics. És temps d’unió i de fraternitat, d’abraçades. Temps en què recordem, amb nostàlgia, els éssers estimats que ja van traspassar.

Nadal és temps de pensar en tots aquells que estan patint i que no tenen el necessari per viure. En tots aquells que estan sols, en els ancians, en els malalts, en els presos, en els sense sostre, en els més necessitats, en els que, desgraciadament, viuen enmig de la guerra, en el país on va néixer Jesús.

Nadal és temps de regalar, no solament coses materials, sinó també el nostre temps. Regalar somriures i esperança a aquells que més ho necessiten. Nadal és temps de compartir, compartir l’amor de Déu i donar-lo a conèixer.

Nadal és il·lusió i alegria. És època de retrobaments i d’acostaments, temps de reconciliació, de demanar perdó. És temps de bons desitjos per a un nou any que comença.

Nadal és temps de renovació i de renaixement. Temps de fer créixer l’home nou que hi ha dins nostre i alliberar-lo del pes i la càrrega dels nostres pecats.

“Déu es fa home entre els homes, perquè en Ell i per mitjà d’Ell tot ésser humà es pugui renovar profundament.” (Sant Joan Pau II).

Nadal no ha de ser sinònim de consumisme, ni època d’excessos. Ens preocupem d’engalanar la nostra llar, de preparar els millors àpats. Tot això està molt bé, però no hem d’oblidar l’essencial: pensem en la festivitat religiosa que estem celebrant?

Nadal és també temps de recolliment i d’interioritat. Per Nadal torna a néixer Déu en el nostre cor, el lloc on Ell vol estar. Per acollir-lo hem de ser humils i senzills com nens, amb una mirada neta. “Benaurats els nets de cor, perquè ells veuran Déu.” (Mt 5, 8).

Déu va triar néixer en un pessebre. Va néixer pobre, sent el més gran, per ensenyar-nos la importància de la humilitat. Diu el papa Francesc que Déu es fa nen, es fa petit per propiciar la trobada amb nosaltres.

“És Nadal cada vegada que permets al Senyor renéixer per donar-lo als altres. És Nadal cada cop que estàs en silenci per escoltar l’altre. És Nadal cada cop que no acceptes aquells principis que desterren els oprimits al marge de la societat.” (Santa Teresa de Calcuta).

“Nadal comença al cor de Déu, i només és complet quan arriba al cor de l’home.” (Anònim).

Fem que sigui Nadal cada dia de l’any.