Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Joan Lluís Ayala

Joan-Lluís Ayala

Número 3 de Terceravia+Independents Andorra la Vella

 

 

Nadal asèptic




Si diem que el Nadal s’ha convertit en un esdeveniment essencialment comercial, probablement no aportem cap novetat a ningú. Campanyes de màrqueting a dojo, obertura prenadalenca que cada vegada s’anticipa més i que a aquest ritme enllaçarà amb la fi de l’estiu. Un negoci, igual que d’altres festivitats, reconvertides en gran part a causa de la globalització.

Per aquest motiu he tingut la dèria de copsar com evolucionen, canvien o muten les festes i tradicions a través de la temàtica de la decoració nadalenca, especialment la dels espais públics. És per aquesta raó que considero necessari contextualitzar i esmentar l’essència i origen del Nadal al nostre territori, bé sigui comprès com a tradició cultural o des del vessant de la fe cristiana.

El 25 de desembre –per si algú no ho sap– se celebra el naixement de Jesucrist i simbolitza el missatge de l’evangeli. La data és simbòlica i ve heretada de ritus pagans relacionats amb el solstici d’hivern. Altres dates festives destacades són el Dia dels Sants Innocents i l’Epifania.

No obstant això, any rere any la temàtica s’està tornant més asèptica pel que fa al simbolisme religiós. El ventall s’esvaeix i es dilueix i es busquen alternatives que res tenen a veure amb la tradició cristiana. No sé ben bé si això es produeix des del subconscient col·lectiu o si realment hi ha una estratègia per tal d’encabir-ho dins el context social actual i així dissimular l’arrel de la tradició.

Un dels fils conductors més recurrents pel que fa a la il·luminació i decoració està relacionat amb elements de l’estació hivernal com poden ser simulacions de flocs de neu o el símbol de la neu, així com bestioletes com rens o ossos polars més propis d’altres territoris. L’estrella que simbolitza el senyal dels reis mags cap a Betlem s’ha d’interpretar en formes molt abstractes, però encara resisteix en diversos indrets del país. Els avets amb les pertinents boletes multicolors es poden contemplar en algunes places o rotondes.

Gran part de la il·luminaria pública tendeix darrerament a formes abstractes, amb algunes excepcions –com he detectat en algun barri secundari– amb angelets que poden reconèixer-se com a tals, amb trompeta inclosa. Tot i així, aquest tipus de representacions són minoritàries, ja que sobretot en els eixos comercials més transitats el que abunden són una espècie de parc temàtic amb referències a dibuixos animats. Pel que fa als mercats destacats, com el Poblet de Nadal, la temàtica gira en torn dels menairons, tot i que el seu barret pot confondre’s amb el del Pare Noel. 

Els pessebres són cada vegada més excepcionals als espais públics, tot i que en són ben vius a algunes parròquies andorranes, com el pessebre vivent –mai millor dit– d’Escaldes-Engordany, que n’és un referent per a tot el país. Les cavalcades dels Reis Mags sembla que de moment és impertorbable a casa nostra i no hem tingut –afortunadament– cap iniciativa de tranvestir-los com varen fer les alcaldesses de Barcelona i Madrid (Colau-Carmena). Signes del temps, en què amb una pretesa evolució s’enfronta amb la dificultat de convergir modernitat i tradició, on per una banda rebem els impulsos del consumisme i per l’altra fem un crit a la sostenibilitat.

Malgrat tot, gaudim de les festes més enllà de creences,  pensaments o idees. Fins i tot Napoleó va haver de retornar al calendari cristià quan els republicans van implementar el calendari republicà francès per eliminar les referències religioses. Perquè al cap i a la fi, l’important és que com a societat sapiguem conviure i tenir la sensibilitat de germanor i solidaritat.

Bon Nadal i Feliç 2020 per a tothom!

Comentaris: 2

Comentaris

Bravo Juan Luis. Toda la razón.

Bravo Juan Luis. Toda la razón.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic