Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Nadia Ghulam no coneix el sofà




Nadia Ghulam no és cap novetat. Fa temps que fa xerrades, apareix en  reportatges, fa temps que publica llibres, ha fet una obra de teatre i cuina sopars afganesos a domicili; l’arròs basmati el porta ella, les albergínies les compra on li toqui cuinar. Explica, sense eufemismes, però amb bon humor, unes vivències dramàtiques, des de l’activisme i l’esperança, que potser són el contrari del victimisme. Sabem que, d’adolescent, es va fer passar per un noi per poder treballar a l’Afganistan dels talibans, que anys després, quan en tenia 21 i encara ferida per les bombes, va ser acollida per un matrimoni de Badalona, que és educadora social i activista per l’educació i per la pau. 
Però cada vegada que la sentim és un cop de puny nou, una sacsejada a la nostra comoditat mental, remou la nostra visió crítica del món des del sofà. Ghulam provoca un clic: no només sensibilitza sobre la situació de les dones a l’Afganistan o la dels refugiats a Europa, promou una idea fixa, obsessiva: és possible fer accions, petites potser, per canviar coses, per ajudar persones, de prop i de lluny. El seu clic és vàlid per a qualsevol causa, per a qualsevol problema: deixem el sofà. 
Ghulam hi deu seure ben poc. Lidera l’ONG Ponts per la Pau per aconseguir que les nenes i les noies puguin estudiar clandestinament a l’Afganistan. Busca les poques escletxes que deixen els intolerants i rep trucades a les quatre del matí per pensar noves estratègies per a les classes d’amagat. I també atén molts refugiats afganesos a Catalunya.
Riu quan recorda com caminava sense parar a la porta giratòria de l’aeroport. No sabia sortir. I s’enfada quan parla de la burocràcia immensa i de la legislació kafkiana de la qual són víctimes els refugiats afganesos que són a Espanya. Està decidida a anar a parlar al Parlament Europeu. 
L’univers Ghulam està ple de llibres. El secret del meu turbant, escrit amb Agnès Rotger, pot ser la porta d’entrada, ja que narra les vivències dels anys d’infantesa i joventut. La primera estrella del vespre (amb Javier Diéguez) és el retorn al seu país per reconstruir la història de les dones de la seva família. Contes que em van curar (amb Joan Soler i Amigó) recupera les històries que la seva mare li explicava durant els llargs mesos que va passar a l’hospital. Literatura terapèutica.
Fa temps se’n va anar de voluntària a Lesbos perquè era una útil traductora. La va impactar que la majoria dels que arribaven, no sabien on eren. D’allà en va sortir el conte infantil El país dels ocells sense ales. I l’any passat va publicar Somiant la pau. Una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans (amb Ariadna Oltra) on recull vivències que li arriben des d’aquell escenari infernal. 

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte