La primera medalla internacional de l’atletisme andorrà es va obtenir diumenge en plena arribada del Tour de França i també a tocar d’una final que no es va produir del Torneig de Wimbledon en categoria júnior de Vicky Jiménez. El gran protagonista va ser l’atleta del Playas de Castelló i també de la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA), Nahuel Carabaña. Sí, l’atleta que es va quedar sense Jocs Olímpics de Tòquio, on només competiran Monica Doria en canoa-caiac i Pol Moya en atletisme. Precisament en dos esports que es poden practicar millor fora del país que dintre. Doria s’entrena a la Seu d’Urgell, on tenen el canal olímpic. I Pol Moya millor que no toqui el tartà de l’Estadi Comunal Joan Samarra perquè un dia podria caure i es podria fer molt mal. O també podria passar-se als obstacles. No crec que la ministra d’Esports de França, Roxana Maracineanu, veiés en quin estat es troba el Comunal i el seu tartà –per posar un nom a aquella superfície sense ferir sensibilitats–. Nahuel Carabaña, un atleta en qui ha cregut, i molt, Kevin Poulet, es va penjar la medalla de ponze al Campionat d’Europa sub-23. I aquesta medalla arriba en un moment que no està sent bo per a l’atletisme. Per sort, l’FC Andorra sembla haver reculat un xic en la seva idea de jugar a l’Estadi Comunal. Sigui com sigui i hi vagi o no el club de Piqué, el tartà necessita convertir-se en un tartà. També Vicky Jiménez, amb només 15 anys, s’entrena a Sitges. Els seus bons resultats l’avalen. Ara l’ajuden a nivell econòmic, però només hi ha pistes cobertes a AnyósPark. Potser, amb millors instal·lacions, podrien arribar millors resultats. Potser...